Dos anys després

Robert Pastor

Robert Pastor

El diumenge es van complir dos anys de l'anunci (acomplert) de la fi de la violència per part d'ETA. Una vegada més, de l'òrbita de l'esquerra "abertzale" van demanar gestos al govern Rajoy, i des d'aquest, la ratificació de la política de tancament a noves mesures mentre l'organització no es dissolgui. Els del mig, inclòs el govern basc, es repetia també la demanda doble, a banda i banda, perquè facin passes que afavoreixin el procés de pau.


Això era en la vigília de l'esperada decisió final del tribunal dels Drets Humans, a Estrasburg, que per aclaparadora majoria condemnava l'Estat espanyol per aplicar retroactivament l'anomenada "doctrina Parot", que ha permès fins ara allargar l'estada a la presó, sobretot, de terroristes, però també de grans delinqüents dels anomenats "comuns".


El rebuig del recurs espanyol contra un pronunciament previ en el mateix sentit, com en primer instància, es produeix arran de la demanda d'empara d'Ines del Rio, condemnada a milers d'anys per 23 assassinats i que, sense aquesta norma dictada pel Suprem el 2006, hauria complert i hauria tingut que sortir lliure el 2008. Els magistrats no només li han donat la raó, sinó que obliguen l'Estat espanyola indemnitzar-la amb 30.000 euros.


L'aplicació immediata de la jurisprudència creada implicaria l'alliberament de més de 60 reclosos per crim d'ETA, 14 "comuns", 7 del GRAPO i un dels GAL. A mitjà termini, els afectats del principal grup terrorista d'activitat recent serien bastants més del centenar, aproximadament una quarta part del total actual del primer grup.


Les reaccions de l'òrbita Bildu-Sortu, i de col?lectius de víctimes han estat els previstos. A efectes pràctics, però, l'important era saber què faria l'executiu del PP, que es pronunciava gairebé immediatament, en el sentit de "lamentar" i criticar més o menys explícitament, la sentència europea.


El ministre de justícia, Ruiz Gallardón deixava en mans de l'Audiència Nacional la sort dels i les que s'hi podrien acollir, cas per cas, des de la hipòtesi que la decisió sobre el cas Ines del Rio només valdria per a ella, en principi. Sembla evident que, de no estendre-la, es produiria una allau de recursos de la resta que es troba en la mateixa situació, amb resultats que segons la lògica serien idèntics, i amb una fixació d'indemnitzacions que arribarien a una xifra global milionària.


La resposta del titular d'Interior, Jorge Fernández Díaz ha estat l'amenaça de detenció i processament als protagonistes d'homenatges als alliberats, molt probablement per enaltiment del terrorisme, com ja va passar després del primer alliberament de De Juana Chaos.


Mentrestant, com a mostra de coherència en el manteniment implacable de la política i la persecució judicial, es desenvolupen a l'Audiència Nacional els dos "macroprocessos" previstos i amb regust ranci, perquè es refereixen a causes anteriors, en bastants anys, a l'"aturada" de l'activitat d'ETA.


Un, contra l'organització juvenil Segi, va contra uns 40 reus, per als quals demana la fiscalia penes d'entre 7 i 9 anys, en la franja més baixa per aquesta mena de delictes. L'altre afecta a 36 persones més, acusades de pertinença a l'organització terrorista i finançament il?legal perquè haurien destinat els beneficis de les "herriko taberna", en principi, a l'aleshores il?legalitzada esquerra radical independentista del País Basc i, indirectament o directa, als practicants de la "lluita armada".
Tres dels inicialment imputats en aquesta segona causa han decaigut. Arnaldo Otegi, encara empresonat, per haver estat condemnat ja com a membre d'ETA. Altres dos, per haver prescrit una "pertinença" ?indirecta- que es va acabar el 1992, quan van abandonar la direcció de l'aleshores Herri Batasuna.


Des de la promulgació i aprovació de la vigent llei de partits, que alguns han considerat feta "a mida" dels radicals bascos ?mentre formac ions violentes d'extrema dreta continuen actuant des de la legalitat-, la jurisprudència espanyola han considerat d'ETA tot el que tantes vegades s'ha descrit com el seu "entramat", sense distingir entre nivells ni àmbits d'activitat, incloent-hi en el mateix sac assassins, causants d'aldarulls al carrer, personatges polítics ocupants o no de càrrecs públics i fins i tot autors de declaracions o bé opinions favorables o "comprensives" amb el conjunt o "l'entorn".


Algun comentarista arriba a dir, el mateix dilluns, que el Tribunal d'Estrasburg li hauria fet un favor al president Rajoy i el seu govern, perquè "l'obliga" a alleujar la pressió penitenciària sobre els ex terroristes i, amb això, en pot sortir beneficiat el camí cap a la pau. Ho veurem.

Robert Pastor

Periodista

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH