Inés del Río, va ser condemnada a 3.828 anys de presó per 24 assassinats

|

Títol de la imatge

Inés del Río Prada, l'etarra que ha portat fins al Tribunal d'Estrasburg la 'doctrina Parot', és una sanguinària etarra del 'comando Madrid' que va ser condemnada a Espanya a 3.828 anys de presó per un total de 24 assassinats comesos durant la seva participació en atemptats tan cruents com el de la plaça de República Dominicana de Madrid en el qual van morir 12 guàrdies civils.

En la sentència feta pública aquest dilluns, el Tribunal d'Estrasburg ha confirmat la condemna a Espanya per aplicar la 'doctrina Parot' a aquesta etarra del 'comando Madrid' nascuda en Tafalla (Navarra) en 1958. Inés del Riu va ser una de les integrants de l'històric comando que va actuar a Madrid a mitjan anys 80 al costat d'etarres com Iñaki de Juana Chaos, Antonio Troitiño, Soares Gamboa o Belén González.

Coneguda amb els àlies de 'Nieves' o 'Petita', va ser detinguda al juliol de 1987 a Saragossa després d'haver aconseguit fugir sis mesos abans d'una operació en la qual els GEOS van assaltar el pis de Madrid en el qual s'amagaven els etarres i on van ser detinguts sis terroristes: Cristina Arrizabalaga, María Teresa Rojo Paniego, Troitiño, Esteban Esteban Nieto, Inmaculada Noble Goicoechea i De Juana Chaos.

El primer atemptat pel qual Inés del Riu va ser condemnada és el del coronel del cos jurídic militar de l'Exèrcit de Terra Vicente Romero i el seu xofer, Juan García Jiménez, abatuts a tirs al juny de 1985. Aquest mateix dia, va morir el membre del Tedax Esteban de l'Amo García com a conseqüència d'una bomba parany col·locat pels terroristes en el cotxe amb el qual van fugir del primer atemptat. La terrorista va ser condemnada a 58 anys de presó per aquests fets.

Només un mes després, Del Riu va participar en l'atemptat del vicealmirall de l'Armada i director general de Política de Defensa Fausto Escrigas, pel qual va ser condemnada a altres 48 anys de presó per l'Audiència Nacional.

ATEMPTATS DE LA CALLE JUAN BRAVO O SÁENZ DE YNESTRILLAS

Al setembre d'aquest mateix any, el 'comando Madrid' va fer esclatar un cotxe bomba a la plaça de República Argentina de Madrid al pas d'un autobús ocupat per guàrdies civils. No obstant això, l'únic mort com a conseqüència de l'explosió va ser el nord-americà Eugene Kenneth Brown, que practicava esport en els voltants.

Un altre dels atemptats més sanguinaris en els quals va participar Inés del Riu és el del carrer Juan Bravo de Madrid, en el qual van morir cinc guàrdies civils encarregats de la vigilància de les ambaixades d'Estats Units i Itàlia.

Ja al juny de 1986, el cotxe en el qual viatjava el comandant de l'Exèrcit de Terra Ricardo Sáenz de Ynestrillas al costat del tinent coronel Carlos Vesteiro i el soldat conductor Francisco Casillas va ser metrallat per dos membres d'ETA, un atemptat pel qual Del Riu va ser condemnada a 87 anys de presó.

DOTZE MORTS I GAIREBÉ 80 FERITS

L'últim dels atemptats en els quals se li relaciona és el de la plaça de República Dominicana, comès un any abans de la seva detenció. El 14 de juliol de 1986, el 'comando Madrid' va estacionar una furgoneta bomba que van fer esclatar al pas d'un comboi de vehicles de la Guàrdia Civil compost per un autobús, un minibús i un tot terreny.

Com a conseqüència de l'explosió, van morir dotze agents de la Benemérita i altres setanta-vuit persones --entre transeünts i guàrdies civils-- van sofrir ferides de diversa consideració. En aquest atemptat, Inés del Riu va participar en les labors de vigilància i preparació de l'explosiu i va ser condemnada a més de 2.200 anys de presó.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH