Espanya pendent sobre la fallada  sobre la doctrina Parot a Estrasburg

|

Gallardón

Alguns dels presos als quals afectarà la decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg sobre la doctrina Parot són històrics caps etarres tant del 'aparell polític', com a 'militar' o 'logístic' de la banda que han mantingut un alt grau d'influència dins i fora de les presons malgrat els anys de reclusió. Dirigents com Santi Poltres, Txikierdi o Josu Amants formen part d'aquest grup que podrien anar sortint de presó.

La doctrina Parot va ser introduïda en 2006 pel Tribunal Suprem i estableix que les redempcions de pena han d'aplicar-se sobre el total de la condemna imposada i no sobre el límit màxim de compliment de 30 anys. D'aquesta manera es va evitar que nombrosos etarres com aquests o delinqüents greus quedessin en llibertat molt abans d'esgotar la seva condemna.

Segons han informat a Europa Press fonts del Ministeri de l'Interior, són 61 etarres els que anirien quedant en llibertat en els propers mesos en el cas que el tribunal internacional derogués la doctrina. Posteriorment el Departament que dirigeix Jorge Fernández Díaz compta amb un altre grup d'altres 75 presos terroristes que abandonarien la presó en pocs anys.

Per la seva banda les llistes amb les quals expliquen les plataformes de suport als presos d'ETA com Etxerat situen la xifra en 71 presos, dels quals 52 ja estarien en llibertat si no se'ls hagués aplicat la doctrina 197/2006. A més recorden que ja hi ha altres 22 interns terroristes en llibertat que van veure retardada la seva sortida de presó per aquesta norma.

En aquests llistats figuren pesos pesats de la banda amb una intensa activitat criminal que després del seu arrest van seguir exercint una ascendència rellevant en el Col·lectiu de Presos d'ETA (EPPK per les seves sigles en basca), un de les baules més influents del món etarra.

Entre ells està Juan Lorenzo Lasa Mitxelena, àlies Txikierdi. Beneficiat per l'Amnistia del 77, va ser 'cap de comandos', va integrar el 'comando de Madrid' i el 'aparell de seguretat' contra els GAL entre altres funcions. Amb sis assassinats i 374 anys de condemna va ingressar a la presó on durant anys va exercir com a portaveu del Col·lectiu de Presos, una funció que va abandonar en 2011.

Santiago Arrospide Sarasola, àlies Santi Poltres, és un altre d'aquest perfil d'etarres. Condemnat com inductor de l'atemptat contra l'Hipercor de Barcelona, va ser cap de l'aparell 'militar' d'ETA. Al març de 2009 va ser apropat des de la presó de Port I (Cadis) -on s'agrupa als etarres més irredentos- fins a la presó saragossana de Zuera. En aquella època el penal aragonès era el laboratori en el qual Interior traslladava als etarres que donaven signes de distanciar-se d'ETA i per aquesta mateixa raó eren assenyalats per l'entorn de la banda. Malgrat això, Santi Poltres mai va ser expulsat del Col·lectiu com sí va succeir en altres casos.

Iñaki Arakama Mendía, àlies Makario, és un altre històric d'ETA al que se li va aplicar la doctrina Parot després d'un passat sagnant com a militant d'ETA. Ja a la presó, l'any 2005 va signar al costat d'altres presos rellevants com Francisco Mújica Garmendia, àlies Pakito, una carta en la qual plantejava l'abandó de les armes. Es tractava d'una època encara en la qual aquests plantejament s'entenien com un va desafiar a l'organització criminal, que continuava amb els atemptats. Malgrat això tampoc va ser expulsat.
També està Josu Amants Arnaiz, àlies Txirlas, qui va formar part del 'aparell polític' des de 1986 fins a la seva detenció en 1992, una de les etapes més sagnants.
En aquells anys els ascensos en la banda no eren tan meteòrics com han estat en l'última època en la qual l'absència de militants i els successius cops policials obligaven a emplenar llocs vacants amb militants d'escassa trajectòria i preparació.

Altres noms rellevants són el de Jesús María Mendinueta Flores, cap del 'comando Biscaia' d'ETA desarticulat en 1991 o José Javier Zabaleta Elósegi, àlies Baldo, considerat el 'nombres dos' d'ETA i cap del 'aparell logístic' fins al seu arrest en 1990.

Fuentes de la lluita antiterrorista consultades per Europa Press es mostren interessats a conèixer l'acobli que tindrien de forma sobtada terroristes de vella guàrdia en l'actual esquerra abertzale i la influència que la seva autoritat podria tenir en futures estratègies o si acceptaran les directrius dels seus nous dirigents amb una "fulla de serveis" a la causa molt més reduïda.

A més dels ja citats hi ha més de 40 terroristes que podrien sortir de presó que compten amb nombrosos delictes de sangs. En aquest grup destaquen Domingo Troitiño amb 22 assassinats en el seu 'curriculum' criminal entre atemptats amb resultat de mort i assassinats directes. Per aquests crims ha complert 26 anys de presó, amb prou feines un any i un mes per cada assassinat.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH