Zapatero  demana que la Constitució reforci les "competències i singularitat" de Catalunya

|

Zapatero demana "mesures de confiança" abans del 9N per apropar postures

L'expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero ha sostingut que no hi haurà una secessió de Catalunya i ha reclamat obrir un diàleg per reformar la Constitució donant pas a un "procés de retrobament" a partir de la "redistribució de competències, de la identitat i singularitat de comunitats" com la catalana.

"Ningú pot fer alguna cosa si no té competències per a això", ha dit sobre un eventual referèndum d'independència de Catalunya, al que ha afegit: "Veurem si mereixerà una reacció jurídica o només política. El que no pot ser no va a succeir, que és una secessió".

En una entrevista en laSexta recollida per Europa Press, Zapatero s'ha mostrat partidari de canviar la Carta Magna per "fer una reforma en la redistribució de les competències, de la identitat i singularitat de comunitats com Catalunya" ja que, segons ell, "és el terreny en el qual podem tornar a entendre'ns".

Zapatero no ha volgut aprofundir en altres qüestions d'actualitat perquè no vol "participar en la polèmica pública ni contribuir a un factor que pugui ser negatiu per a l'economia espanyola". D'aquesta forma, ha dit que la seva "presumpció sempre serà favorable" a l'hora de valorar les polítiques impulsades pel Govern de Mariano Rajoy, per haver-se pres "en un marc difícil".

Per a Zapatero, la preocupació ara és que Espanya sigui capaç de recuperar allò que l'Estat del Benestar "s'ha deixat pel camí". En la seva opinió, el país va arribar a l'Estat del Benestar 40 anys més tard que els seus socis i "ha fet un gran esforç per tenir educació universal, i gratuïta i un sistema de pensions que dóna resposta fins i tot a les persones que no han contribuït".

En aquest sentit, ha lamentat que amb la crisi "s'hagi produït una limitació" a l'hora de poder anar més enllà. "S'ha produït una reculada en l'Estat del Benestar però no prou intens com perquè no acariciem el compromís i la idea que quan sortim de la crisi recuperem aquests pilars", ha dit.

Al seu judici, ara el repte és veure com aconseguir una economia "que sigui prou competitiva i alhora garantir que no hi hagi una deterioració de les condicions laborals". "Tenir una economia més competitiva i que aquesta competitivitat no impedeixi la distribució de l'ingrés i uns salaris mínims, est és el debat", ha afegit abans d'insistir que solament hi ha un camí i és el de "recuperar els grans consensos socials entre empresaris, treballadors i Govern".

En el seu repàs a la situació econòmica, Zapatero s'ha remuntat a maig de 2010, quan va anunciar la primera onada de retallades, un dia en el qual es va haver de "enfrontar a situacions no previstes en les quals es jugava molt per al país". Segons ell, no va pensar a dimitir i va prendre aquelles decisions sabent que eren "més importants que haver de rectificar els compromisos" adquirits al seu programa electoral.

L'exlíder socialista ha repetit que es va equivocar en trigar a reconèixer la crisi --"va ser un error clar"-- i ha sostingut que no vol valorar les crítiques del PP sobre l'herència rebuda. "Fins que no se superi la crisi, l'ocupació comenci a créixer i el risc d'exclusió de famílies se superi, no podrem fer una anàlisi i una lectura compartida", ha defensat.

RUBALCABA I LES PRIMÀRIES EN EL PSOE

Aquest mateix missatge ho ha mantingut Zapatero per eludir aprofundir sobre el lideratge en el PSOE. "Ja no és la meva tasca, recolzaré sempre al secretari general del partit, perquè jo el vaig ser i perquè tinc bona relació amb ell des de fa temps", ha dit sobri a l'actual líder socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba.

Encara que Zapatero assegura que fa un any que no parla amb Mariano Rajoy, ha comentat que sí ho fa sovint amb el Rei. Al seu judici, el monarca no ha d'abdicar doncs la democràcia espanyola està molt lligada a la monarquia parlamentària.

A més, no ha volgut entrar a valorar casos com el dels ERE d'Andalusia, que afecta al seu partit, o el de Bárcenas, en el PP, sostenint de nou que com a expresident no ha de jutjar "qui té la responsabilitat política".

LA FI D'ETA

Un altre dels temes tractats en l'entrevista ha estat la fi d'ETA, que ha definit com "una gran victòria de la democràcia" ja que no s'ha pagat cap preu polític.

"La violència es va acabar fa dos anys perquè la democràcia va triomfar, va haver-hi lluita de tots i perquè la banda va perdre el respatller social que tenia al país basc. Això va ser la clau perquè hagués d'abandonar", ha resumit.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH