Trías no és Maragall

Manuel Fernando González

El fracàs de Barcelona 2022, que ha mort abans de néixer, ha obligat a l'Alcalde Trias a convocar una reunió d'urgència amb els seus homònims dels Pirineus, que el seu resultat no ha aconseguit tapar la decepció d'unes poblacions que esperaven que les Olimpíades d'Hivern els portessin prosperitat i treballs a mans plenes explicant al seu favor amb la marca Barcelona i donant per descomptat que la resta d'Espanya recolzaria el projecte sense dubtar-ho un instant.

El fracàs de Barcelona 2022, que ha mort abans de néixer, ha obligat a l'Alcalde Trias a convocar una reunió d'urgència amb els seus homònims dels Pirineus, que el seu resultat no ha aconseguit tapar la decepció d'unes poblacions que esperaven que les Olimpíades d'Hivern els portessin prosperitat i treballs a mans plenes explicant al seu favor amb la marca Barcelona i donant per descomptat que la resta d'Espanya recolzaria el projecte sense dubtar-ho un instant.

Desgraciadament, l'estrepitós NO a Madrid 2020 del COI i les desafortunades declaracions del propi Trias, mentre els madrilenys i el propi Govern Rajoy es lamian les ferides del cop de porta olímpic, s'han sumat a la crisi que patim, el pitjor escenari possible pels jerarcas olímpics, i com no, a la deserció política del PP de Barcelona que ara no vol ni sentir parlar de macro projectes que llastrin l'economia de la ciutat per a molts anys.

I per si no fos poc, si fem cas a la regla no escrita que les olimpíades canvien de continent cada quatre anys, ens trobem que tampoc en el 2026 podrem demanar els Jocs, ja que serà un altre hemisferi el que pugui organitzar-ho. Total, que fins al 2030 no podríem aspirar a presentar el nostre Barcelona-Pirineus, any en el qual ni Trias estarà en política, ni ningú sap en quin escenari econòmic i polític anem a moure'ns.

Per tot la qual cosa la conclusió és molt simple: Trias no és Maragall. No ha sabut desafiar les dificultats, no ha tingut habilitat per unir voluntats, el Govern de l'Estat li ha deixat solament i damunt, és un polític amb un futur que no va més enllà d'una legislatura, si fem cas de les enquestes.

Així les coses , la figura de l'alcalde socialista Pascual Maragall s'engrandeix mentre que la de l'actual consistori, en el seu " conjunt" s'empetiteix i fa que ens comencem a preocupar pel futur immediat de Barcelona, a la vista de l'alcalde que té i l'atomització de grups municipals que van a governar-la en els propers quatre anys. Clar, que, veient el que està passant amb el PSC de Barcelona amb cinc candidats a encapçalar la llista electoral després de tants anys de presumir d'alcaldes de primera línia, un pot comprendre perfectament el que li ha pogut passar a la resta de partits polítics on escassegen els líders i regna la mediocritat.

Manuel Fernando González

Editor i Director

www.catalunyapress.cat

www.pressdigital.es

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH