No quadren els comptes del Gobierno sobre la reforma local

Alejandro de Diego Gómez

Secretari d'Administració Local.

ALEJANDRO DE DIEGO

El Gobierno ha de complir el compromís assumit amb Europa de reformar l'Administració Pública el dèficit de la qual en el seu conjunt i fins al primer semestre de 2013 ascendeix al 92,2% del PIB, suposant el 73% el de l'Administració Central, el 18,9% el de les Comunitats Autònomes i el 4,2% el de l'Administració Local. Davant això el que em descol·loca és que la primera i única iniciativa legislativa que s'està tramitant al Congrés és la reforma d'aquesta última, malgrat ser la que menys deute acumula.

El Gobierno justifica aquesta reforma en la clarificació de competències, però vist el text sembla més aviat un clareo doncs deixa als Ajuntaments de menys de 20.000 habitants, que són el 95% del total, convertits en un solar amb l'excusa d'eliminar tant les competències duplicades com les impròpies sota el principi de "una Administració una competència", el qual subscriuríem tots si fos veritat, però hem de reconèixer que Espanya no és un país de ciutats sinó de pobles, i en la immensa majoria d'ells l'única oficina pública que existeix és la Casa Consistorial i els únics serveis que es presten són els que vénen des de l'Ajuntament.

Però el mateix dia que inicia el seu tràmit parlamentari el projecte de reforma local es fa públic el Pla Pressupostari elaborat pel Gobierno i remès a Brussel·les en el qual es contempla una reducció de la despesa fins a 2015 en Comunitats Autònomes i Ajuntaments de més de 8.000 milions per a cadascuna. I la qüestió és la següent: si va a haver-hi un traspàs de competències dels Ajuntaments a les Comunitats semblaria lògic que la reducció de la despesa en uns fos acompanyada del seu augment en les altres, en major o menor mesura, doncs si han de fer-se càrrec de serveis que fins ara no prestaven i estaven sent finançats per uns altres, és evident que augment ha d'haver-hi, perquè sinó els comptes no surten.

Però segons els quadres econòmics d'aquest Pla, en 2015 els Ajuntaments experimentaran un estalvi a causa del traspàs competencial de sanitat, educació i serveis socials a les Comunitats Autònomes de 473 milions d'euros, mentre que està prevista també una reducció en la despesa total d'aquestes per la prestació de serveis i subministraments de 189 milions, amb el que això no quadra.

Per la seva banda, l'Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials ha fet públic un informe en el qual constaten que en 2012 els Ajuntaments van invertir en sanitat, educació i serveis socials 8.331 milions, mentre que en el Pla Pressupostari el Govern estima l'impacte econòmic pel traspàs d'aquestes competències en un estalvi total de 837 milions, és a dir, el 10%. Aquí també hi ha alguna cosa que no quadra.

Des del meu punt de vista això només tindria dues possibles explicacions: o bé el Gobierno considera que les Comunitats Autònomes són millors gestors que els Ajuntaments, la qual cosa no té base alguna, doncs segons les dades del Banc d'Espanya des de l'any 2000 fins al primer semestre de 2013 el dèficit d'aquelles pel que fa al PIB va créixer en un 200% mentre que el dels Ajuntaments ho va fer en un 35,5%; o bé es va a produir una supressió de serveis públics. I tot sembla indicar que les coses poden anar per aquí. De fet en aquest Pla Pressupostari el Gobierno utilitza l'expressió "supressió de serveis que no són de competència local" en referir-se a l'eliminació de competències impròpies. Lapsus, error de redacció o traïció del subconscient?. Esperem que les seves Senyories, en el tràmit parlamentari del projecte de reforma local, siguin capaces d'explicar-nos-ho.

Alejandro de Diego Gómez.
Secretari d'Administració Local.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH