L'articulista de la pàgina 14 de La Vanguardia

Manuel Fernando González

Quan al matí d'hora escoltava la ràdio com és el meu costum d'anys, ja que en molts d'aquests madrugones he hagut d'agafar un micròfon i es , per pròpia experiència, el difícil que resulta per al periodista explicar a aquestes hores el que passa, no pot menys que somriure cuan el col·lega que cap al resum de premsa destacava entre el cridaner del dia un article publicat en el diari de l'i Conde de Godo, Gran Espanya, del republicà Oriol Junqueras ressenyant alguna de les seves frases, molt poques per cert.

Amb aquest imput en el cos la meva presa diària de cafè en el Balmes es va convertir en un plaer inesperat, perquè llegir a Junqueras, encara que sigui en pagina parell, o sigui a l'esquerra, que dolent ets Antich, podries haver col·locat en millor lloc del periòdic que dirigeixes, al proper President de la Generalitat!, doncs bé, prossegueixo, que després em distrec, deia que llegir a Oriol Junqueras en semblant tribuna mediàtica és, no solament inhabitual, sinó, per la meva regocijante.

I és que el nostre polítics, han de saber-ho tots Vostès, solament es consideren importants si el que diuen i escriuen es publica en el centenari rotatiu català. Una debilitat humana, que els diferents gestors que té o ha tingut el diari saben aprofitar per després passar el plat que millori el seu compte de resultats, un utensili que ha de tenir un forat negre d'enormes proporcions, ja que passen els anys, i es renoven els governs, i l'interior del mateix mai acaba d'omplir-se.

Jo pensava que Oriol Junqueras en aquest aspecte era diferent. Em semblava com més honest i capaç de sobreviure al "poder fàctic" establert, que no és un altre que l'a tots els catalans ens ha imposat fa ja molts anys aquesta burgesia catalana propietària i senyora dels certificats de "bons i dolents patriotes". Al final, al líder republicà li ha passat el mateix que als Carod, Benach o Treserras: Ha caigut en el parany dels poderosos.

I tot per un article senzill i clar en el qual ens diu el que ja tots sabem: que cal votar per després poder decidir. Alguna cosa que intervé Catalunya ja sap, i que solament falta que comprengui l'altra meitat, a la qual li demana, ens demana que siguem demòcrates i acceptem el resultat, alguna cosa que és absolutament innecessari, perquè ho venim demostrant al llarg de tota la nostra vida. Tant de bo! Oriol que puguis controlar a alguns dels teus i no se'ls vagi la mà i sobretot la boca quan es trobin amb algun compatriota que no comparteixi les seves idees. Ojala!.

D'altra banda, pel llegit, aquesta clar com deia Duren i Lleida, que Esquerra és l'independentisme en estat pur, i Convergència la nouvinguda a aquest terreny polític. Faltava que ho publiqués La Vanguardia, i això ja està fet. Enhorabona.

Manuel Fernando González

Editor i Director

www.catalunyapress.cat

www.pressdigital.es

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH