COMPROMÍS DUAL

Antonia Gil Carrasco

ANTONIA GIL 5

Nombrosos són els fronts de lluita que les organitzacions socials, i en especial, el moviment sindical tenim obertes en els temps que corren. Fins fa relativament poc temps el sindicalisme havia vist qüestionada la seva utilitat en el context d'una societat de l'abundància, en el marc d'una situació econòmica que el temps ha assenyalat com a fictícia. Ara la seva necessitat està fora de tot dubte malgrat alguns escàndols que afecten directa o indirectament a alguna organització però que, de ben segur, poc tenen a veure amb la pràctica sindical i més amb la corrupció que afecta a moltes àrees de la societat.

El gran repte del sindicalisme és demostrar i ser capaç de respondre al desafiament que implica l'actual context de crisi. Una situació que viu una societat molt diferent a la que existia en d'altres èpoques difícils on els sindicats al llarg del segle XX ja havíem demostrat la nostra capacitat de resistència i lluita. Ara hem de respondre a una ciutadania més formada i informada i, sobretot, molt més exigent en relació a la nostra capacitat d'acció i a la qualitat de la mateixa.

Benvinguda aquesta pressió sobre la nostra tasca però convé fer algunes reflexions al respecte. El context de retallades té un impacte sobre la capacitat de resposta dels sindicats, per la necessària reordenació de les nostres estructures per superar la situació econòmica i, sobretot, per tot un seguit de polítiques neoliberals impulsades pels governs conservadors destinades a afeblir el paper dels sindicats i la seva funció d'interlocució social. La reforma laboral n'és l'exemple més clar en relació a l'afebliment de la negociació col?lectiva i la interlocució social.

Però cal reconèixer que tenim una dificultat, de fons, que no la provoca la crisi. Davant uns treballadors exigents en relació a la nostra funció reclamem, d'ells, un retorn igualment compromès en termes d'associació als sindicats. Només amb unes organitzacions sindicals fortes en termes d'afiliació dels treballadors estarem en condicions per aquesta dura travessa. La defensa del nostre model de benestar i dels drets socials no es guanyarà en el terreny individual, és imprescindible la lluita col?lectiva organitzada.

Cal establir un compromís dual entre treballadors i organitzacions sindicals per reforçar una xarxa de solidaritat que cal renovar i adaptar a les noves circumstàncies. Perquè, malgrat que algun model sindical no respongui als interessos generals, ni podem carregar la culpa al conjunt del moviment obrer ni podem trencar el sistema.

Antònia Gil

Secretària general USOC

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH