L'Ajuntament de Barcelona no sembla donar respostes suficients als barcelonins

|

xavier trias

La síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha rebut al llarg del primer semestre de 2103 una allau de queixes per la crisi. En analitzar el nombre i la classe de queixes rebudes, la síndica constata un gran increment de situacions de greuge que cada cop més pateixen un major nombre de barcelonins i a les quals l'Ajuntament no sembla donar respostes suficients malgrat que els problemes plantejats són de la seva competència i obligació.

Entre gener i juny, Maria Assumpció Vilà ha supervisat 326 reclamacions, de les quals 279 són d'habitatge de protecció oficial i 47 de serveis socials bàsics. Això suposa que s'han rebut cinc cops més de queixes que en el mateix període de 2012, quan se'n va tramitar 61 (98 en tot l'any). Un 80% d'aquests greuges provenen de Nou Barris, un dels Districtes més castigats, amb zones on s'està vivint una situació d'emergència.

El consistori té davant seu un problema que no para de créixer i que es pot agreujar quan les famílies siguin desnonades i deixin de cobrar el subsidi.

El nombre de queixes presentades en l'àmbit d'habitatge de protecció oficial supera set vegades les rebudes durant el primer semestre de 2012 (de 39 s'ha passat a 279). La gran majoria fan referència a dificultats per fer la inscripció en el Registre de Sol·licitants d'Habitatge de Protecció Oficial, denegació d'un habitatge d'emergència, anul?lació dels ajuts per pagar la hipoteca i el lloguer, dificultats o impossibilitat d'accés a un habitatge de lloguer assequible, llista d'espera per als habitatges per a gent gran, manca de promocions assequibles d'habitatges públics, precarietat de l'habitatge i reallotjament just de persones afectades per plans urbanístics.

Les reclamacions en l'àmbit dels serveis socials bàsics han crescut el doble respecte el mateix període de l'any passat (22 enfront de les 47 de 2013). Els reclamants plantegen, entre altres situacions, temps d'espera per aconseguir una prestació d'aliments, denegació verbal d'una ajuda econòmica, escassetat de recursos socials bàsics, llistes d'espera i manca d'accés a beques escolars, alimentació o material, i dificultat de les famílies per pagar la seva part de les quotes escolars. En les queixes, els ciutadans també exposen manca de suport i d'acompanyament en les gestions per sortir de la situació de precarietat i vulnerabilitat, desacord amb l'atenció social rebuda, manca d'informació o informació deficient sobre recursos i serveis, manca de coordinació entre els serveis socials i habitatge, i retirada de la Renda Mínima d'Inserció (RMI).

En opinió de la síndica, les desigualtats estan creixent molt a Barcelona i cada cop són més els ciutadans que pateixen una situació de pobresa. Segons dades incloses en el Pla d'Inclusió de Barcelona (2012-2015), de la distribució de la renda familiar disponible per càpita entre els 73 barris queda palès que 18 disposen d'una renda molt alta, alta o mitjana alta, mentre que n'hi ha 55 amb una renda mitjana-baixa, baixa o molt baixa.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH