RECORDS

Andrés Madrid

Quan s'arriba a certa edat, la memòria té capritxos insospitats i va i ve al seu antull sense que un controli els seus recorreguts. Unes vegades s'agraeixen els records i unes altres l'amargor dels mals glops et fa passar un dia horrorós.

Quan s'arriba a certa edat, la memòria té capritxos insospitats i va i ve al seu antull sense que un controli els seus recorreguts. Unes vegades s'agraeixen els records i unes altres l'amargor dels mals glops et fa passar un dia horrorós. Amb tot, dono gràcies perquè la meva memòria em segueix acompanyant encara sense massa llacunes en el "disc dur" dels records.

Quan he contemplat a Rajoy amb flor en la solapa visitant les rodalies de Fukushima no he pogut evitar que la meva memòria s'anés a les aigües de Palomares i a aquest Fraga, adornat d'enormes calçons i acompanyat de l'ambaixador nord-americà, emergint de les aigües mediterrànies per demostrar l'absència de contaminació atòmica causada per la bomba caiguda d'un avió USA i oposada pel famós Paco "el de la bomba".

Segurament, diverses generacions ignoren aquest succés com s'ignoren tantes coses de la nostra història, trista història d'Espanya que com a moltes novel·les sempre acaba malament. Sobre el succés de Palomares encara quedem vius i colejant alguns testimonis; d'altres "aconteceres" més llunyans solament la ciència històrica s'ocupa i és aquesta disciplina retorçada com a baieta en la qual cadascú acostar la brasa a la seva sardina.

Sense anar més lluny, veig en ABC un debat, per si teníem pocs, obert per dilucidar si Viriato era espanyol o portuguès que ja són ganes de marejar perdius.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH