Zapatero, l'últim federalista

José Rodríguez

José Rodríguez

Les últimes declaracions de velles glórias del PSOE com Leguina, Corcuera o González, les declaracions d'actuals (però ja alguna cosa veterans) dirigents del PSOE com Fernández Encalla o Belloch, o les més recents declaracions d'algú que acaba d'arribar a primera línia com Susana Díaz em fan arribar a una conclusió.


Zapatero va ser l'últim (i un dels pocs) federalistes del PSOE.


No entenc aquest cainitismo que existeix en el PSOE respecte a Zapatero, en aquest article aprofundeixen una mica més, jo ho atribueixo al fet que les mediocracias i els barons del PSOE són antiliberales i contraris al pluralisme polític i que les polítiques de llibertats civils, d'integració cultural i d'un intent d'avanç federalista van en contra de l'ADN del socialisme jacobino i antiliberal que regeix en les ments d'una part important del PSOE.


La tesi que l'Estatut és el causant de l'auge de l'independentisme


Sobre el "problema català", a Ferraz existeix la tesi següent: "L'Estatut no hauria d'haver-se realitzat, va oferir promeses que després va retallar el Tribunal Constitucional ja que era incompatible amb la Constitució i això ha generat una frustració que ha portat a un auge de l'independentisme".


M'agradaria entretenir-me en aquest argument, per deconstruirlo. Qui enarbora aquest argument no s'adona que cau en una contradiccion lògica greu o és un hipòcrita i un cínic de cura. M'explico.


Aquest argument assumeix que realment a Catalunya hi havia un desig de més autogovern, de construir un model de relació federal amb l'estat. Que aquest desig és previ a l'Estatut. L'Estatut el que fa és despertar-ho, donar-li esperances i després tallar aquestes ales.


Assumim que la segona part és certa i que no hi hauria aquesta sensació de "estafa" si no hi hagués hagut un nou Estatut i Zapatero no s'hagués partit la cara per ell.


Quins escenaris alternatius hi hauria hagut? El millor escenari per al PSOE era que es mantingués el status quo i continuéssim amb l'estratègia del "peix al cobe" in secula seculorum.Però quants anys es vol eludir el debat del model d'estat i quantes competències es poden transferir sense tocar el model d'estat federal?


El rotllo ha durat 25 o 30 anys, i això és el que Maragall i algun altre es van adonar:i o es plantejava una alternativa a aquesta escalada de més competències, amb els ànims calmats, abans que els efectes de "apaciguamiento s'esgotessin", o l'única cosa que es feia era retardar un debat que des de la LOAPA (realitzada amb l'amenaça del colpisme) havia quedat tallat.


Abans del Nou Estatut el soberanisme i el federalisme eren aclaparantment més recolzats que opcions defensores del status quo, ja existia la percepció d'esgotament del model de negociació del pujolismo i ja es volia adquirir una relació més d'igual a igual amb l'estat espanyol. El que no entén aquest PSOE jacobino i antiliberal és que l'Estatut era un pacte de mínims per mantenir el pacte d'estat.


Posar-nos a fer hipòtesi de si no hi hagués hagut "Nou Estatut" l'independentisme no hagués augmentat és un exercici intel·lectual buit i fal·laç. L'independentisme hagués augmentat igualment, si no és per la frustració que ja tenia l'esgotat model del "peix al cobe", o per les balances fiscals (les quals existien abans del Nou Estatut) o pel tracte despectiu d'un PP i part del PSOE per les lleis catalanes i el seu intent de re-espanyolitzar-nos. La sentència del TC ha provocat una reacció que objectivament està sobredimensionada, perquè respon a una acumulació de dècades, perquè respon i mostra l'absència d'alternatives entre el soberanisme i el status quo. Si no hagués estat la sentència del TC, hagués estat qualsevol altre gest d'alguna institució espanyola l'hagués aixecat.


El problema està aquí, existeix tota una comunitat política que aclaparantment vol una altra relació amb l'estat espanyol (o pirarnos o muntar un estat confederal o federal amb competències definides i intocables). La coca la pot haver donat el TC, o Wert amb la seva llei educativa uns anys més tard? Un exemple, i un problema futur: els de ses illes estan realitzant l'acte de desobediència civil més valenta de tota la història d'Espanya per defensar el català i no els han tocat l'Estatut, quan les enquestes mostrin que l'independentisme a Balears està augmentant, haurà estat culpa de Zapatero i de l'Estatut de Catalunya?.


Més enllà d'això hi ha un gest d'hipocresia política. Durant anys es porta dient que via les urnes i la democràcia es pot aconseguir qualsevol proposta política. Resulta que això és cert excepte aquelles que van en contra del status quo, el repartiment clientelar de poder i finançament autonòmic, en contra dels privilegis del concert basc i navarrès o les que plantegen que una regió d'Espanya pugui definir el seu futur polític. Per a les tesis jacobinas del PSOE era millor enganyar als catalans fent-los creure que Espanya algun dia podria avançar cap a un estat federal que llevar-los la bena dels ulls i descobreixin que Espanya serà sempre un estat centralista la descentralització del qual de competències sempre serà subsidiària i el seu model de finançament estarà a les mans arbitràries de cada govern central. O sigui, que l'Estatut va ser un error per mostrar els límits que són acceptables per al poder polític espanyol. Em costa acceptar la hipocresia de semblant postura, i que els "companys" del PSOE que són capaços de realitzar aquests arguments puguin denominar-se simplement demòcrates. És assumir que és preferible tenir 7,5 milions de ciutadans enganyats perquè segueixin acceptant el poder establert i el status quo a confrontar un problema polític. Des de la perspectiva del liberalisme polític (no parlo de l'econòmic), el que ha ajudat a construir les democràcies, des de la perspectiva d'un socialdemòcrata, aquest argument és simplement, repugnant.


No és només una qüestió de declaracions d'uns dinosaures o els dirigents del PSOE de les regions subsidiadas que veuen amenaçat els seus interessos clientelares, és alguna cosa que està en la pròpia línia general del propi PSOE. Després de la derrota electoral del 2011 el PSOE va plantejar com a alternatives a dirigir el partit dues versions del mateix jacobinisme antiliberal (i en això una mica de responsabilitat també ha tingut el PSC) i un any i escaig més tard ha plantejat una proposta com la de Granada que està per sota del que el PSOE va votar en l'últim mandat de Zapatero. L'adreça del PSOE ha deixat clar per activa i per passiva els límits de l'autogovern i on resideix la sobirania, els límits del seu model d'estat d'autonomies, i no hi ha cap veu crítica dins del PSOE que els contradigui en aquest sentit.

És clar que Zapatero ha estat l'últim federalista del PSOE, i que si alguna cosa li vull agrair és el seu sincer esforço perquè els federalistes catalans i espanyols poguéssim intentar-ho en el seu moment. Davant aquests "socialistes" antiliberales i jacobinos que pululan pel PSOE, Zapatero és un veritable gegant.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH