Pensions de pobresa

Matias Carnero

CARNERO 1

Un dels pilars de l'Estat del Benestar és el sistema públic de pensions. La garantia que després d'una vida laboral i prèvia cotització a la Seguretat Social, una persona pot jubilar-se i viure amb dignitat. Aquesta garantia avui es troba greument amenaçada. El govern del Partit Popular i Mariano Rajoy han traspassat sense rubor una de les línies vermelles ?una altra més- que donaven sentit al pacte social en aquest país. Després de prometre a so de bombo i platerets que el poder adquisitiu de les pensions era intocable, ho ha tocat. I vaja si ho ha fet. No només perquè baixi en relació al cost de la vida, sinó, i això és el realment preocupant, per desvincular-ho en el futur del comportament dels preus. Fins ara, els jubilats i pensionistes sabien que l'Estat els havia de compensar amb una paga la pèrdua de poder adquisitiu que sofrien durant a l'any en funció de la pujada de l'IPC.

Ara el Gobierno en el seu Projecte de Llei de Reforma de les Pensions proposa una fórmula incomprensible que en definitiva el que implica és que decidirà a cada moment de manera arbitrària quina és la pujada de les pensions, sense tenir en compte l'increment que hagin sofert els preus en aquell exercici. Això sí, amb un mínim de pujada del 0,25%, que en termes pràctics significa que pel 2014 una pensió mitjana a Catalunya, que se situa en 977,74 euros, pujarà exactament 2,44 euros, o els 2,23 euros que pujarà la pensió mitjana a Andalusia, que està en els 894,98 euros. El Gobierno, que utilitzarà la seva majoria absoluta parlamentària per liquidar el Pacte de Toledo, ha decretat la menor pujada de les pensions dels últims 15 anys a Espanya. Tota una declaració d'intencions, complementada amb l'increment progressiu dels anys de cotització necessaris per tenir dret al total de la pensió.

En tot això, el Partit Popular té un objectiu manifest i un altre ocult. El primer és sense dubte rebaixar la factura que l'Estat, és a dir tots nosaltres, paga en pensions, rebaixant la seva quantia i endurint l'accés. I el segon, profundament més pervers, que consisteix en precaritzar les pensions per impulsar la contractació de plans de pensions privats, en mans de les entitats financeres, i així, de pas, contribuir a tapar el seu enorme forat econòmic. Així les coses, i si no ho remeiem amb la mobilització, veurem com a pobresa i vellesa volin a ser sinònims.

Matías Carnero Sojo
Secretari general adjunt de la UGT de Catalunya

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH