NO SE SI HAIG DE

Joan Ferran

Un dubte m'assalta. Estic legitimat per parlar d'ell, de la Cúria, del Vaticà? Vegem. No professo religió alguna i el meu agnosticisme, humil i modest, accepto que és poc elaborat. Malgrat això, ho confesso, tinc alguna secreta inquietud que em porta i em porta al món de l'espiritual que toca de peus en el sòl. La figura del Papa Francisco provoca en el meu apetit d'escriptura, ganes d'opinar i parlar amb la gent.

Un dubte m'assalta. Estic legitimat per parlar d'ell, de la Cúria, del Vaticà? Vegem. No professo religió alguna i el meu agnosticisme, humil i modest, accepto que és poc elaborat. Malgrat això, ho confesso, tinc alguna secreta inquietud que em porta i em porta al món de l'espiritual que toca de peus en el sòl. La figura del Papa Francisco provoca el meu apetit d'escriptura, ganes d'opinar i parlar amb la gent. Aquest pontífex trenca motlles, em crida l'atenció. Alerta vermella! Diu no ser de dretes, parla de tot, estima el futbol i no pretén fer proselitisme ni imposar veritats revelades? Així les coses Què caramba! He decidit escriure quatre línies respecte al Summe Pontífex. Rouco Varela, per exemple, tampoc és un professional de la política que diguem i no renuncia a parlar, comentar i influir sobre el que considera que convé, o no, als espanyolets del carrer. És més i per reblar, tampoc combrego amb els nacionalismes?un altre tipus de religió segons el Dr Carlton J.H. Hayes de la Universitat de Columbia- i escric sense problemes sobre les contingències d'un hipotètic viatge a Ítaca. Em llanço doncs. Els catòlics practicants sabran perdonar-me.

Haig de confessar-los, no obstant això, que des de la meva època com a estudiant m'he sentit atret per la dimensió, cridem-li- filosòfic-terrenal, de cert cristianisme. Qüestions teològiques aparti, sempre m'ha interessat conèixer això que Jacques Maritain va treballar i s'ha donat a cridar humanisme cristià. També vaig posar la mirada en els postulats d'Emmanuel Mounier i els seus col·legues de la revista Esprit. Però el primer premi al meu afany de conèixer i comprendre l'hi porta, sense cap dubte, l'anarcocristià i la forma d'entendre la vida basant-se en principis ètics que preconitza, per exemple, l'obra de León Tolstoi, o tot el que gira al voltant de la Teologia de l'Alliberament. M'atreu, com deia abans, aquest cristianisme terrenal, socialitzant i proper als més febles pel que té d'humà, de social. Però tornem a Francisco perquè crec que ell també va d'això.

El Papa ha concedit una entrevista al diari italià 'La Reppublica' de la mà d'un gran periodista, Eugenio Scalfari, i en ella desgrana una porció del seu pensament. No s'arruga gens ni mica a l'hora d'apostar per una transformació en profunditat del Vaticà. Tampoc a afirmar que 'la cort és la lepra del papat' i que convé acabar amb el vaticanocentrisme. I és que Francisco va ficar els nassos en les finances de la Santa Seu i va dir que l'aroma no era del seu grat, i va actuar.

La regeneració en el si de l'Església sembla haver començat. El Papa és vist i observat amb admiració i esperança per multitud de catòlics, i no catòlics, ansiosos de canvis en les formes, les elites i les institucions. El desig ciutadà d'un nou estil i una nova moral no té fronteres, va més enllà de la religió i entra també de ple en l'esfera del polític.

Arribat a aquest punt és on em pregunto si estic legitimat per parlar d'un regne que no és el meu. No sé si haig, però ho vaig a fer.

M'expliqués. Temo per la figura de Francisco, per la seva persona. Tant en el terreny del prestigi com en el de l'honor. Els poders instal·lats no perdonen, maquinen, tramen, mouen bulos, tramen difamacions, fabriquen mentides i conspiren al més alt nivell. Temo per ell no com la meva guia espiritual, que no ho és, sinó com a exemple de fermesa i decisió davant l'anquilosament de les institucions. Les beneïdes per l'altíssim i les altres. L'exemple papal és bo per als cristians però també per als espais no eclesiàstics. El seu fracàs, ninguneig o anihilació seria un dur cop per tots aquells que aspirem al fet que alguna cosa es mogui, al fet que les fitxes del domini decideixin deixar-se caure una sobre una altra i s'obri davant la societat una nova dimensió. Aquí les esglésies, en plural, tenen molt a dir.

Joan Ferran

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH