Passes de cranc

Robert Pastor

Robert Pastor

Els processos polítics, inclosos ?o sobretot- els de pau després de llargues etapes de violència, són com les marxes en bicicleta: o avancen a cops de pedal, o cauen els vehicles. Fa dies que existeix la sensació que, tot i la fi de la "lluita armada", anunciada i mantinguda per ETA, no es mou gaire res significatiu.

Els processos polítics, inclosos ?o sobretot- els de pau després de llargues etapes de violència, són com les marxes en bicicleta: o avancen a cops de pedal, o cauen els vehicles. Fa dies que existeix la sensació que, tot i la fi de la "lluita armada", anunciada i mantinguda per ETA, no es mou gaire res significatiu.

Quan s'esperava l'anunci, calendari de talls del desarmament de l'organització violenta, segons va reconèixer com a expectativa el mateix ministre de l'Interior espanyol, vet aquí que es fa pública una altra declaració de caire ben diferent, amb motiu del "Gudari Eguna".

Aquesta data va ser instaurada en memòria de l'afusellement de 42 soldats ?gudaris- de l'exèrcit basc que combatia la rebel?lió franquista, cap a començament de l'octubre de 1937. Però del terme gudari com el d'"abertzale" (patriota) es van apoderar els radicals fins fa poc violents, en el segon cas, amb la complicitat complaguda dels mitjans de comunicació, sobretot de la capital del Regne.

Aquest any, ETA i i la rodalia l'han volgut recordar amb una autoafirmació del que consideren legitimitat de les accions passades, assegurant que mai no renegaran de la seva (negra, v al a dir) història. I per completar el panorama, joves que se suposa afins a l'organització van reprendre la "kale borroka" (lluita al carrer) amb l'incendi de dos repetidors de telefonia mòbil a Sopelana (Biscaia), on van deixar impresos amb el lema borroka da bide bakarra" (la lluita és l'únic camí).

El temps demostrarà si aquests dos fets han estat només una clucada d'ullet aïllada als més radicals del conglomerat radical per part de la direcció, o bé una iniciativa indisciplinada de dissidents. I ja se sap que un dels grans temors de tothom és que, seguint el model irlandès, sorgeixi un grup escindit que continuï fent servir les armes.

L'organització, en el seu manifest clarament polític, si d'una banda referma que acatarà la decisió de la majoria de forces polítiques per al futur d'Euskadi, de l'altra crida a un "front comú" al voltant dels seus propòsits, a més de reiterar críticament que la constatació que "han estat en va tots els intents de contactes amb el Govern espanyol".

En el que pot semblar una resposta, la setmana va començar amb una batuda a les seus d'Herrira (al poble), hereva de les Gestores pro amnistia en el suport als presos d'ETA i en demanda que els retornin a casa, o com a mínim als centres penitenciaris del mateix País Basc.

Els promotors de la "Ponència de pau" liderada pel govern del PNB, animada per Bildu, i amb el suport del president dels socialistes bascos, han criticat sense embuts aquesta operació instada per la Fiscalia de l'Audiència Nacional -cal no oblidar que el màxim responsable dels fiscals el nomena el Govern del PP- i emparada pel magistrat d'aquest tribunal especial Eloy Velasco.

Durant la batuda, agents de la guàrdia civil van escorcollar les seus d'Herrira a Hernani (Guipúscoa) Bilbao, Vitòria i Pamplona, i van detenir 18 dels seus suposats dirigents que, segons les previsions, haurien de comparèixer davant el jutge aquest dijous.

El mateix ministre Fernández Díaz semblava eliminar tota mena de dubte quan va explicar que aquesta operació és, si no una resposta a comunicat i incendis, "un missatge clar a ETA, el Govern no va a negociar, i va a continuar actuant fins que ETA es dissolgui". O sigui, que no farà ni un pas en sentit diferent del que ha decidit seguir fins ara.

Quan s'espera el començament, ben aviat, dels "macrojudicis" als suposats responsables del finançament dels terroristes a través de les "herriko tabernas" i de la organització juvenil Segi, s'afegeix l'inici del procés als 18 detinguts ?per ara- en relació a Herrira, amb els càrrecs inicials de integració en banda armada, enaltiment del terrorisme i finançament il·legal, que podrien comportar molt elevades penes de presó.

Els darrers indicis no són gens bons per al progrés cap a la pau, que ?repetirem- no s'assoleix només amb la fi de la "lluita armada", ni amb mesures de gràcia per als qui l'han practicada, sinó amb una concòrdia real de la societat, no només basca, sinó del conjunt de l'Estat. I aquesta vegada sembla que els qui podrien fer-lo avançar més, han fet passes de cranc.

Robert Pastor

Periodista

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH