Wert explica al Congrés la nova política de beques

 

|

wert

El ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, compareixerà aquest dimecres al Congrés per informar sobre la nova política de beques, gairebé un mes després que el Govern aprovés per reial decret una reforma que ha canviat el disseny de les ajudes a l'estudi, la manera en què s'assignen i els requisits acadèmics per accedir a elles.

La de Wert és una de les compareixences en període extraordinari aprovades per la Diputació Permanent el passat 24 de juliol, al costat de les del president del Govern, el ministre d'Indústria i la titular d'Ocupació. L'oposició no ha demanat, no obstant això, que torni al Congrés a l'inici del període de sessions, com sí ha fet amb la resta dels membres de l'Executiu.

A la cita d'aquest dimecres, que tindrà lloc davant la Comissió d'Educació, Wert acudeix tant per iniciativa pròpia com a petició del Grup Socialista, per informar sobre la nova política de beques amb intenció de "desmuntar l'ona d'alarmisme" que segons el parer del Grup Parlamentari Popular, està despertant l'oposició sobre aquest tema, en afirmar que posa en escac la igualtat d'oportunitats dels estudiants.

En aquest sentit, el secretari d'Organització del PSOE, Óscar López, va anunciar aquest dilluns una "gran ofensiva" dels socialistes en matèria d'Educació i "en defensa de la igualtat d'oportunitats" que passa, entre altres mesures, per portar el decret de beques davant el Tribunal Suprem, ja que en la seva opinió, contradiu la Llei Orgànica d'Educació, encara vigent.

El decret, desenvolupat ja en la convocatòria de beques per al curs 2013/2014 que va publicar el BOE el 19 d'agost, articula les ajudes en una part fixa i una altra variable. La primera inclou 1.500 euros per baixa renda, 1.500 euros per canvi de residència --prenent com a referència l'habitatge de membre de la unitat familiar més propera al centre docent--, la gratuïtat de matrícula i la beca bàsica (200 euros en Batxillerat). La variable serà almenys de 60 euros i dependrà de la nota, la renda i de si hi ha pressupost disponible.

Per accedir a la gratuïtat de matrícula, els estudiants hauran de comptar amb una nota mitjana de 5,5 punts, mentre que per rebre alguna de les ajudes econòmiques directes hauran d'acreditar que la mitjana és d'almenys un 6,5. Els alumnes que abandonin abans d'acabar el curs, que no hagin assistit almenys al 80% de les hores lectives o no hagin superat la meitat dels crèdits matriculats, en el cas de la Universitat, hauran de retornar els diners.

Així mateix, per mantenir la beca els alumnes hauran d'haver superat en el curs precedent el 100% dels crèdits en Arts i Humanitats, Ciències Socials i Jurídiques (o el 90% amb una mitjana de 6,5) i Ciències i Ciències de la Salut (o un 80% amb un 6,5). Si cursen Enginyeria o Arquitectura o ensenyaments tècnics hauran d'haver aprovat el 85 per cent dels crèdits (o un 65% si la nota mitjana és de 6,5).

UN PRESSUPOST AMB 200 MILIONS MENYS

El Consell d'Estat va dictaminar aquesta iniciativa a la fi del mes de juliol i va dir trobar a faltar que, igual que en el decret de 2012 que va elevar la nota mínima d'accés de 5 a 5,5, el Ministeri d'Educació aportés "un estudi en profunditat de l'impacte educatiu que produiran els nous requisits acadèmics" i en el qual es "ponderin les conseqüències" d'aquesta mesura des de la perspectiva de "la igualtat d'oportunitats".

Segons explica, en el Reial decret "no apareix valorat en absolut l'impacte que tindrà" la reforma de les beques ni s'indica quin serà el seu "efecte social". "Ni tan sols es reflecteix en la memòria l'efecte que va tenir la reforma" anterior, critica el Consell d'Estat, per recordar que en el seu moment es va pronosticar un estalvi de 230 milions d'euros en elevar la nota mínima d'accés a una beca però no s'ha informat sobre la "realitat o error" d'aquella previsió.

"No s'apunta si més no quants ni quin tipus d'alumnes passaran a obtenir, o perdran, beques, i els efectes d'això, la qual cosa pot ser transcendent i no necessàriament just; molt més com es canvien i endureixen els requisits acadèmics, malgrat el que es diu en la memòria, s'augmenten els llindars econòmics 2 i 3 (suprimeixen els llindars 4 i 5), i fins i tot l'import econòmic previst -segons l'esborrany de la memòria- per a beques en el curs 2013/2014 és de l'ordre de 200 milions d'euros menys que el previst per al curs 2012/2013", exposa el dictamen.

Encara que el Consell d'Estat reconeix que ni la Constitució ni les Lleis sobre educació estableixen criteris precisos en matèria de beques, sí recorda que "en tot cas, el sistema hauria de tendir al fet que les persones que manquin de mitjans econòmics per poder estudiar ho facin d'igual manera, o del més semblat possible, a la resta dels estudiants, sense exigir-los una infal·libilitat que no s'exigeix de la mateixa manera a aquesta resta d'estudiants".

A més, adverteix que "seria un error pensar que als estudiants, tant els que reben ajudes com els quals no les reben, els és indiferent el resultat dels seus estudis". "Certament no ho és, doncs el propi sistema educatiu estableix criteris fins i tot acadèmics per superar els cursos i contempla suposats que poden arribar a l'expulsió d'estudiants que no aconsegueixin els nivells exigibles, que han de ser equiparables", explica el Consell d'Estat.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH