Benvinguts al búnker del PSC

José Rodríguez

José Rodríguez

Un partit ha de ser una organització oberta i amb suficients heurístiques per adaptar-se als canvis i poder tenir capil·laritat en nombrosos sectors i sensibilitats. Internament funcionarà la llei de majories, però com més ofegui la llei de ferro dels partits, pitjor funcionaran, més se sectarizarán i menys útils seran.


Les declaracions d'alguns dirigents i quadres del PSC convidant a marxar a qui no comparteix la via suposadament majoritària (una majoria orgànica, no social, d'un partit que ha defenestrat el 60% de la seva militància i que la seva mediocracia s'aferra a les cadires i al control orgànic com a gat panza a dalt), i l'últim article d'Antonio Balmón, el veritable secretari d'organització en l'ombra del PSC, implica un camí de no tornada: la bunkerización del PSC.


Bàsicament es queixa que els sectors "minoritaris" estan utilitzant eines de la guerra asimètrica per combatre el bloqueig institucional de la mediocracia i l'autisme de l'adreça política del PSC. Un absurd queixar-se, si la direcció i la majoria mediócrata de bloqueig que la sustenta es dediquen al fet que la canalització de tot conflicte sigui l'aplicació del corró i practicar l'autisme social, el normal és que les veus dissonants utilitzin la trinxera asimètrica. Si el debat intern ho transformes en suports del 99% que no corresponen, ni tan sols, amb l'opinió dels quadres dels partits (no ja amb la de la societat o els militants), tindràs guerres asimètriques. Si el Consell Nacional ho controlés fent que la major part dels seus membres tinguin relacions clientelares amb l'adreça o les microdirecciones i exerceixes una cultura que demonitza la dissidència i la descarta dels llocs de decisió, tindràs guerres asimètriques. Així que, company Antonio, no et queixis del mateix que tu generes. Jo no crec que tu sobres en el PSC, crec que sobren les teves formes i sobra la forma de construir majories i gestionar els conflictes i les discrepàncies, sobra la prepotència que et porta a demanar que marxin els companys que et molesten, sobra la xarxa clientelar que col·labores a construir, sobra la teva inclinació a la cadira i en poder (el teu i el de molts altres, crítics o no), però tu i les teves idees no sobreu.


El gran problema és que aquesta actitud és la de bunkeritzar-se, tancar-se en un refugi amb tots els adeptes esperant poder sortir quan les bombes caiguin i reconquistar les trinxeres ara ocupades per enemics. El problema és que quan totes les tropes es tanquen en el búnker ja no hi ha tropes amigues fos que puguin alleujar la pressió i permetre als del búnker recolzar-se per reconquistar el terreny. Els búnkeres són punts forts de la defensa, que permeten frenar l'avanç enemic i resistir l'artilleria i els bombardejos. El problema és que només amb búnkeres, sense reserves, sense tropes amigues aliades, els búnkeres estan condemnats.


El problema de la mediocracia i la direcció del PSC en tancar-se en el búnker és que fan del partit una mica més irrellevant, més reaccionari, incapaç d'oferir gens a la societat, de no tenir visió del que ocorre fora del búnker. Dins, tal vegada el fil musical, l'electricitat del generador autònom, les reserves de menjar i munició i l'absència de disensiones internes faci creure que la situació és sostenible. Però és una ficció. Cap búnker resisteix indefinidament, i només amb búnkeres no es guanya cap batalla. Els votants estan fora del búnker, la societat està fora del búnker, i fins i tot l'activitat política que més afecta als ciutadans es realitza tota, fora dels búnkeres.


El company Antonio Balmón, com a president de la junta d'alcaldes que en el fons regeix el futur del PSC, està pensant en el seu búnker anomenat Cornellà, però és que fins i tot aquest bastió del vot socialista i on tal vegada la visió més parcial i recentralizadora del que avui pretenen que sigui el PSC (o sigui, una versió estèticament diferent, però clarament una mera federació catalana del PSOE) pugui sobreviure més temps, fins i tot aquest bastió es pot perdre pel nero fet de bunkerizarse.


I és que els electors al final opten per votar coses útils, i un partit en el búnker és tot menys útil. Benvinguts al búnker del PSC.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH