El Govern creu que Gibraltar és un paradís fiscal "no cooperant"

 

|

Gibraltar

El portaveu dels Tècnics d'Hisenda (Gestha), José María Mollinedo, ha aplaudit la decisió del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, de demanar a Gibraltar dades fiscals de nombroses societats. En la seva opinió, la qual cosa vol l'Executiu espanyol és poder acreditar davant Brussel·les que Gibraltar és un paradís fiscal "no cooperant" que ni tan sols compleix amb la normativa comunitària, malgrat estar inclòs en la llista de l'OCDE de "paradisos fiscals cooperants". Si Espanya aconsegueix el seu propòsit, podria haver-hi conseqüències internacionals, tant en la UE com en l'OCDE, d'índole econòmic per a la colònia sobretot en termes de radicació i moviment de capitals.

Gibraltar va aconseguir que li incloguessin en la llista de "paradisos fiscals cooperants" arran dels acords de la reunió del G-20 que va tenir lloc a Londres l'any 2009, segons els quals, no s'exigia als paradisos fiscals que canviessin la seva tributació, sinó que cooperessin amb altres països si era necessari per a una investigació judicial o administrativa.

El Penyal no ho va aconseguir a la primera, però ja en 2010 se li va incloure en la llista de jurisdiccions "cooperants" després d'haver signat convenis de col·laboració amb 18 països, però no amb Espanya, que només va arribar a rubricar un protocol de col·laboració amb el Regne Unit, però no directament amb Gibraltar per no reconèixer la sobirania, però que no ha tingut efectes pràctics.

No obstant això, i segons publicava avui el diari El País, el Ministeri d'Hisenda ha demanat per primera vegada a Gibraltar dades fiscals d'una trentena de contribuents emparant-se en una directiva de la Unió Europea, relativa a la cooperació administrativa en l'àmbit de la fiscalitat.

Segons explica el portaveu de Gestha, l'actuació de Cristóbal Montoro es fa amb "bon criteri" perquè "tracta d'anticipar aquesta negativa d'informació per qualificar a Gibraltar com un paradís fiscal no cooperant".

LA LLISTA NEGRA

Per a això, explica, l'Agència Tributària realitza una "bateria de peticions d'informació i si Gibraltar no respon adequadament, es torna a plantejar que Gibraltar no és un paradís fiscal cooperant", que és com es qualifica als paradisos fiscals inclosos en la "llista negra" de l'OCDE.

Però creu que la intenció d'Hisenda és, sobretot, demostrar que Gibraltar no compleix amb la normativa comunitària i que això "tingui conseqüències en la UE per demostrar que el Penyal no compleix amb els protocols de la Unió".

D'aquesta forma, explica, l'Executiu espanyol podria pressionar en la Comissió Europea perquè es "obligui" al Regne Unit i a Gibraltar a cooperar "com ha ocorregut amb les seves illes, com l'illa de Man i altres illes del Canal de La Manxa". "Totes aquestes illes són paradisos fiscals", assenyala Mollinedo, però recalca que el Govern britànic s'ha vist obligat a fer el pas perquè "aquestes illes facilitin informació". "No obstant això, amb Gibraltar, això no ha ocorregut", recalca.

CONSEQÜÈNCIES NACIONALS I INTERNACIONALS

Quant a les conseqüències que pot tenir el fet que Gibraltar no cooperi amb les autoritats espanyoles que li han demanat informació de contribuents són de diversos tipus. En aquest sentit, explica que podria tenir "conseqüències internes" dins d'Espanya que ja preveu la Llei de l'Impost de Societats, en la qual es precisa que si es fan negocis amb aquest tipus de territoris es pot modificar la llista espanyola de paradisos fiscals mitjançant una simple resolució de l'Agència Tributària, ja que ho contempla la Llei antifraude, que va aprovar el Govern de Rajoy en l'últim trimestre de 2012.

D'aquesta forma, es podria obligar a les empreses espanyoles o a particulars que operin amb Gibraltar a complir amb uns "requisits molt exigents" ja que s'inverteix la càrrega de la prova i és el contribuent el que ha de demostrar el que ha fet.

En primer lloc, que l'empresa demostri que l'operació que ha fet és real; en segon, que l'import de l'operació es correspon amb el normal del mercat; en tercer lloc, demostrar que la factura no és falsa. En aquest sentit, explica que normalment, demostrar que la factura és falsa li correspon a l'administració, però quan s'opera amb un paradís fiscal, "és l'empresa la que ha de demostrar-ho, així com que l'import és el normal del mercat".

Es tracta, assegura, de "condicions molt complicades perquè les empreses han de ser molt exquisides", ja que sinó emplenen aquests requisits, Hisenda no tindria en compte com a despesa deduïble determinades operacions, les que no es poguessin demostrar, i "això és complicat i suposa un enfarfec per a les empreses".

Segons explica Mollinedo, "està bé que Espanya reclami una part del que és seu, perquè Gibraltar està contribuint al blanqueig de capitals i també les trames de blanqueig de diners del terrorisme". Referent a això, considera que "si Espanya va per aquí", denunciant el blanqueig relacionat amb el terrorisme, "és on pot aconseguir el suport internacional".

DENÚNCIA DAVANT L'OCDE

Una altra de les mesures que pot prendre el Govern espanyol, assegura, és plantejar en l'OCDE la retirada de Gibraltar de la llista de "paradisos fiscals cooperants". Encara que això és més difícil, assegura, perquè haurien de fer-ho també alguns dels països amb els quals ha signat acords de col·laboració.

En qualsevol cas, si en l'avaluació que fa el Comitè de Fiscalitat de l'OCDE sobre el compliment dels acords signats amb els paradisos fiscals, s'observa que reiteradament no compleix, podria tenir conseqüències financeres per al Penyal, sobretot quant a la radicació i el moviment de capitals, perquè una de les aspiracions de Gibraltar és que els fons de pensions triïn aquest enclavament per radicar-se per la seva fiscalitat favorable.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH