El Barça venç a un Màlaga fort i ordenat

|

adriano barça

Sense Messi, lesionat. I, a més, sense Neymar, de nou suplent per decisió tècnica . Cada vegada més difícil es posen els partits per Martino. Però on no arriben els davanters apareix el tret letal d'Adriano, un defensa que serveix per a tot. Fins i tot per ser el suplent d'Alves, mentre Montoya, el relleu natural en aquesta banda dreta, s'ha quedat a Barcelona. A l'equip blaugrana, amb la vella guàrdia al capdavant i amb rotacions li ha costat trencar la porta de l'equip andalús.

Martino va lliurar el partit amb descaradura als volants i als extrems, especialment a Alexis i Cesc, un dels futbolistes més en forma, vestit de fals 9. L'absència d'un lateral d'atac com Alves augmentava encara més el protagonisme de Cesc, i, sobretot, la necessitat de la seva arribada i sorpresa en un equip que apel·la a la cultura de l'esforç amb jugadors com Pedro, Alexis i Mascherano, els únics que no descansen mai juntament amb els centrals, el porter i Xavi. L'estil és innegociable per més voltes que doni el motor del 6 blaugrana. Al ralentí, amb una punta de gas o en plena forma, Xavi no envers Guardiola, ni amb Vilanova ni ara amb el Tata.

Intensos i agressius amb la pilota, els nois de Schuster es van organitzar bé i es van repartir millor l'espai per evitar que els blaugrana disposessin de situacions de superioritat i d'ocasions. Ja se sap d'altra banda que Song difícilment juga al primer toc. Així les coses, el partit es va ser morint a poc a poc, presa de la lentitud i de la falta de profunditat, solament alterat per les intermitents entrades de Cesc i les escaramuzas d'Alexis. No hi havia elaboració sinó que s'imposava la recuperació davant les pèrdues reiteratives. La sorpresa era constatar com els blaugrana guanyaven les accions dividides i les segones jugades.La incertesa va durar fins al final perquè al Barça li van faltar solucions per tancar el partit malgrat l'interès de Neymar. L'11 va ser el primer blaugrana que es va atrevir amb el mà a mà i per extensió va exigir a Caballero. No va poder Neymar ni tampoc Schuster. Orgullós per tenir opcions de puntuar fins a l'últim moment amb un equip jove i encara per muntar, el tècnic malaguista la hi va jugar amb els canvis i va provocar el pànic en la saga blaugrana amb dues rematades als quals va replicar molt bé Valdés. El mal final va augmentar el valor del gol elèctric d'Adriano després d'un partit fluix per part d'un Barça molt fabril , sense pegada ni frescor, excessivament desfigurat.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH