Espanya entra en un cercle viciós i emet deute per pagar els interessos del que deu

|

De Guindos

La pitjor notícia econòmica del mes és que el deute públic ha aconseguit el 90% del Producte Interior Brut (PIB). I així amb els nombres a la mà, ara mateix, Espanya emet deute per pagar interessos del mateix deute, un cercle viciós de tot apalancat que condueix segons els economistes directament a la ruïna. Cal recordar a més que l'última anàlisi del FMI dóna per fet que el deute públic espanyol superarà el 100% del PIB abans del 2015.

Per aquest motiu Mariano Rajoy s'estigui plantejant de cara a la tardor nous retallades que toquin a les pensions, al subsidi de desocupació i altres despeses sanitàries. Perquè sense reduir la despesa, de gens serveix l'increment de les exportacions, i l'esforç de les empreses a reduir deute i buscar negoci en l'exterior.

A més Rajoy i Montoro estan convençuts que davant aquest panorama és impossible reduir els impostos gravant amb això la possibilitat d'augmentar el consum intern.

Cal recordar que un informe publicat dels economistes de Moody's Analytics ressalta els problemes que comporta un alt nivell de deute en la línia de sortida de la recessió: "frena el creixement, en fer que les llars siguin menys proclius a consumir, que les empreses inverteixin menys i que els governs redueixin la despesa".

En aquest sentit el mateix Banc d'Espanya, en el seu informe anual, publicat fa tres mesos, va tornar sobre l'assumpte en advertir que les Administracions espanyoles "s'aproparien al voltant del llindar de deute" que defineix com el nivell a partir del que una economia "començaria a trobar-se subjecta a dificultats per finançar-se als mercats", la qual cosa portaria als inversors a "percebre riscos sobre la sostenibilitat de les finances públiques del país". I aquesta anàlisi, el supervisor financer ho va fer sobre el tancament de 2012, quan el deute públic solament estava en el 84,2% del PIB.

La principal explicació a l'escalada del deute en els últims anys cal trobar-la en els engruixats desfasaments pressupostaris, que van aconseguir el seu cénit en 2009, amb un dèficit públic per sobre de l'11%. En el primer any de legislatura del PP (2012), es va registrar un increment similar perquè, encara que el dèficit va minvar alguna cosa, es van finançar diverses operacions de liquiditat en auxili de comunitats autònomes i ajuntaments, i es va demanar el rescat europeu per a la banca, que va sumar altres 40.000 milions.

En el que va d'any, el ritme de creixement ha estat també molt elevat, amb uns 50.000 milions més que al tancament de 2012. De nou, cal tenir en compte noves operacions de suport a les Administracions Públiques, però també que el Tresor ha accelerat les col·locacions de deute al mercat per aprofitar la millora de les condicions financeres. Fins a juny, l'Estat havia cobert ja el 63% de les necessitats de finançament previstes per a tot l'any.

Les previsions del Govern anticipen que el nivell de deute públic se situarà en el 91,4% del PIB al tancament de l'any, un pronòstic cada vegada més difícil de complir. Sobretot perquè el dèficit de l'Administració central, el desfasament que més pesa en els comptes públics espanyols, va aconseguir ja en la primera meitat de l'any el 3,8% del PIB, l'objectiu per a tot l'any. Això sense explicar que les ajudes a la banca tornaran a passar factura a l'Estat. A més, està pendent de formalitzar un nou pla de suport a les Administracions territorials per reduir la morositat, valorat en uns 20.000 milions. L'última anàlisi del FMI dóna per fet que el deute públic espanyol superarà el 100% del PIB abans de dos anys.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH