Galícia terra de cacics

Redacció Catalunyapress

Títol de la imatge

Els que hem tingut la sort d'haver nascut a Galícia i ja no estem en ella, hem après a llegir entre línies des del bressol. És la lliçó de supervivència que rebem dels nostres majors, en una terra rica, però sempre mal governada per cacics als quals els confesso sense rubor, detesto profundament. Per tradició i història sabem que els bons polítics gairebé mai es queden "na terra" per defensar-la apassionadament com va fer el bo d'Alexandre Volta que allí es va quedar definitivmnte un 17 d'Agost de 1936 perquè altres gallecs mal nascuts li van afusellar com a les tretze roses madrilenyes.

Allà, en la nació gallega, el que priva és anar-se a Madrid a ocupar un Ministeri, com ja els han fet Pio Cabanillas, Manuel Fraga,Roman Becària, Juan José Rosón o Sancho Rof o més recentment Pepiño Blanco i Ana Pastor. I, si és possible, presidir el Consell de Ministres com ho fa ara el de Pontevedra Mariano Rajoy i abans, després del cop del 23 F, el fill de Ribadeo Leopoldo Calvo Sotelo continuador de la saga que va inaugurar Don José Calvo Sotelo , també Ministre i gallec de Tuy, que va anar vilment assassinat per guàrdies d'assalt i militants socialistes, que en res s'assemblaven al fundador del PSOE el ferrolano Pablo Iglesias, i que amb la seva acció van donar justificació als militars que van provocar la guerra civil a Espanya. Una guerra que guanyaria a sang i foc altre fill de Ferrol que amb rang de generalísimo ens governaria durant mes de quaranta anys, la "longa noite de pedra" que va escriure mgistralmente el poeta de Celanova Celso Emilio Ferreiro, després de provocar mes d'un milió de morts.

I amb tant polític de fust i fins i tot un Premi Nobel com Cela- hi ha molts més dels que he citat- Galícia, segueix aquí com dormida, en una agonia interminable, de la que solament sembla despertar-se quan ocorre una desgràcia com de la que els escrivia fa uns dies són el sonor titular. "Galícia no es mereix aquesta tragèdia". En aquell moment, poques hores deprés de l'accident, els deia, fent el que millor sabem fer els nens gallecs de la meva generació: llegir entre línies, que em barruntaba llavors que a més de la distracció del maquinista del tren, s'amagaven diverses coses que tenien a veure amb la política i poc amb una línia d'alta velocitat, ja que el comboi havia descarrilat, precisament perquè anava a "molta velocitat" la qual cosa és en si mateix enunciat, un tremend contrasentit i un absurd total.

Llavors, em preguntava què classe d'AVE era aquest que tenia trams de 80 Km. per hora, o senzillament per què no havien funcionat els famosos frens automàtics que eviten l'error humà?. Bé, doncs avui ja sabem alguna cosa més. Ens ho han dit els Presidents d'Adif i de Renfe els qui, amb dates incloses, ens han assenyalat a dos ministres gallecs, un de socialista i l'altra del PP, com els principals responsables de les "decisions" polítiques que en el seu moment es van prendre i que fan que el que se li va vendre al poble gallec com un AVE resulti ara una mentida vergonyosa i un engany caciquil en tota regla. I si a aquest conte de les mil i una nits li afegim que tota aquesta faula s'ha mantingut fins ara en secret sota la presidència d'un altre gallec anomenat Mariano, comprendran que els primers que no volem un gallec en la política espanyola siguem els propis gallecs, ja que els actuals com ja feien els seus antecessors en semblants càrrecs, mes que polítics resulten ser uns autèntics cacics que causen amb els seus actes un dany irreparable a la terra que els va veure néixer.

El dolent, és que com pensava el rianxeiro Alfonso Daniel Rodríguez Castelao un dels dibuixos del qual honren aquesta indignada reflexió de periodista nascut a Orense i format en Cataluya, els cacics a Galícia malgrat que segueixen passant els dies, els mesos i també els anys i fins i tot els segles, no es creen, ni es destrueixen, sense que simplement reneixen perquè sempre es transformen, i això ja sembla, més que una equivocació de l'electorat gallec, una maledicció bíblica. Vaja, una cosa de meigas.

Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH