ENS MEREIXEM LA VERITAT

X

puri 2

Passat un temps prudencial, si ens parem a reflexionar i comparar la compareixença del president, Mariano Rajoy, amb la del president, Artur Mas, la sensació que se't queda en el cos és que tots dos s'han auto convençut que són "imprescindibles". Una prova més que fefaent que el verí de viure fora de la realitat ha fet mossa en tots dos, fent-los perdre pel camí la necessària perspectiva amb la qual haurien d'auto examinar diàriament.

Si la vida és canvi, aquest també exigeix adonar-se de la provisionalitat amb la qual convivim diàriament. Seguir creient que "com sempre ha estat així seguirà sent-ho " és mantenir-se ancorat en èpoques més que superades. Per aquest motiu més enllà de les gracioses anècdotes de "fi de cita" o el "i tu més", típic i tòpic de les intervencions que van tenir a ben regalar-nos, Mas i Rajoy, encara que haurien d'haver-nos servit per trobar explicacions sobre dos escandalosos casos de "finançament de partits fora de la legalitat vigent", em va cridar l'atenció "la seva incapacitat compartida" d'adonar-se de la situació de "provisionalitat" dels càrrecs que ocupen. Més aviat tots dos van autoerigir-se en "els nostres sacrificats salvadors". A mi particularment en aquest tipus de situacions em surt una espontània exclamació de"si us plau deixin de salvar-nos".

En la meva humil opinió, els únics imprescindibles en aquest món nostre són aquelles persones anònimes o conegudes que posen la seva mirada en els més desemparats i s'ocupen de retornar-los l'espai en la nostra societat que mai van haver de perdre o aquells altres que s'aixequen cada matí lluitant perquè entre tots aixequem el cap d'aquesta cruenta crisi contribuint al ben comú, des del quiosc més petit fins a l'empresari que cita la llista Forbes, aquells inconformistes que fan front al "això és el que hi ha " amb un "doncs caldrà canviar-ho", gent que ha deixat de creure en per exemple en els polítics "de tota la vida de Déu" però que en lloc de creuar-se de braços han sortit al carrer al costat de molts altres moguts per la solidaritat i la lluita compartida... Aquesta és la gent que em resulta imprescindible, i que per fortuna existeix, se l'enfoqui o se la busqui desenfocar o desacreditar amb reguitzells sense fonament.

Per aquest motiu crec que solament és qüestió de temps que els concedim el privilegi de la prejubilació a aquests dos presidents "imprescindibles", que tant dóna d'on vinguin, però que han coincidit a decidir ser recordats per "impresentables". Perquè senyors Presidents, les mentides per molt edulcorant que els posis, són això, MENTIDES amb majúscules, i nosaltres després de tots els sacrificis encadenats que hem dut a terme de forma col·lectiva, almenys ens hem guanyat que se'ns expliqui la veritat. Sí la VERITAT, encara que aquesta ens empipi molt.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH