Desenvolupa una hamburguesa 'proveta' que podrà comercialitzar-se en 10 anys

|

hamburguesa proveta

La primera hamburguesa 'proveta' del món s'ha servit a Londres aquest mateix dilluns en directe, a través d'una conferència de premsa que s'ha retransmès per Internet, un producte que podrà comercialitzar-se en uns 10 o 20 anys, segons ha calculat l'autor principal del 'invent', el professor de la Universitat de Maastricht, Mark Post.

Així ho ha avançat durant la retransmissió en directe des de Londres on dos voluntaris, l'experta alimentària Hanni Rutzler, i un escriptor d'Estats Units, Josh Schonwald, han estat els 'marmitons' que han provat per primera vegada aquest aliment de laboratori, a part del xef Richard McGeown, encarregat de cuinar-les.

Aquest 'manjar', el sabor del qual és similar al de la carn de vaca, segons han assegurat, està feta de carn fabricada en laboratori, per científics de la Universitat de Maastricht (Holanda), a partir de cèl·lules mare de vaca.

La investigació ha estat finançada pel Govern Holandès i 300.000 euros d'un empresari anònim que, segons ha publicat el 'Daily Mail', podria ser el primer a provar l'hamburguesa, que costarà més de 289.500 euros. (250.000 lliures). Els experts han explicat que, en cru, és una carn grisa amb una textura relliscosa similar a la del calamar o a la de la petxina de pelegrí.

CINC ANYS D'INVESTIGACIÓ

L'autor principal del treball, Mark Post, ha indicat que, actualment, s'està utilitzant un 70 per cent de tota la capacitat agrícola per conrear carn a través de la ramaderia. "Si això segueix així és necessari crear alternatives, perquè sinó la carn es convertirà en un aliment de luxe i acabarà sent molt car", afegeix.

Post ha explicat en la retransmión en directe que ha treballat a aconseguir aquesta hamburguesa durant cinc anys, al mateix temps que ha assegurat que la creació de l'hamburguesa que avui han consumit s'ha 'fabricat' en prop de tres mesos en el laboratori. "Més ràpid que una vaca", ha bromejat.

"Té una consistència perfecta encara que li falta sal i pebre i el seu sabor és més suau que l'hamburguesa normal", ha assenyalat l'experta alimentària, al mateix temps que l'escriptor nord-americà, ha subratllat que li falta greix a l'hamburguesa. "El següent pas en la investigació", segons ha avançat Post.

PROCÉS DE CREACIÓ

A la seva pàgina web, 'www.culturedbeef.net', es ressenya que un dels principals objectius de la mateixa és ajudar a eradicar la gana al món i la consegüent demanda de carn, que creuen que va a augmentar fins a en dos terços, segons dades de la pròpia FAO. "Aquesta hamburguesa representa el primer pas crucial per buscar una alternativa sostebible a la producció de carn", subratlla.

El procés de creació d'aquesta carn comença amb l'obtenció de cèl·lules mare a partir dels músculs de la vaca. A continuació, s'incuben en un brou nutrient fins que es multipliquen moltes vegades. D'aquí neix un teixit pegajoso amb la consistència d'un ou cuit.

En aquest cas, s'han fabricat 3.000 tires de carn de laboratori que, al costat d'unes 200 peces de grassa animal --també realitzada en el laboratori-- formen l'hamburguesa.

El procés de creació és encara molt llarg i car però, segons Post, aquest procés podria realitzar-se en sis setmanes, explicant des de l'obtenció de les cèl·lules mare, fins que la carn estigui en el prestatge del supermercat. Para li científic, la prova més difícil és la d'una societat que li agrada pensar que els aliments que ingereixen "són naturals i no provenen d'un tub d'assaig".

El primer intent d'una hamburguesa d'aquest tipus va involucrar a ratolins i després es va tractar de conrear carn de porc abans de col·locar la carn de boví.

Port ha explicat al diari 'The Independent' que ara es dedicaran a millorar aquesta fórmula. Al seu judici, és possible afegir més teixit gras a les fibres per fer-les més agradables, així com altres nutrients per fer la carn sintètica més nutritiva i, fins i tot, més saludable per la reducció de greixos saturats. De la mateixa manera, ha assenyalat que la carn picada o de farciment per salchichas haurien de ser més fàcils de fabricar que un filet.

Segons recull la BBC anglesa, els investigadors diuen que la tecnologia podria ser una forma sostenible de complir el que diuen és una creixent demanda de carn, al mateix temps que adverteix que els crítics diuen que menjar menys carn seria una manera més fàcil per fer front a l'escassetat d'aliments previstos.

Això sí, de moment, els científics només poden fer petits trossos de carn, els més grans requeririen sistemes circulatoris artificials per distribuir els nutrients i l'oxigen.

A més, en un comunicat, l'organització en defensa dels animals PETA ha celebrat que l'engegada d'aquesta carn conreada en un laboratori suposarà la fi dels camions replets de vaques i pollastres, dels escorxadors i de la ramaderia intensiva, a part de que es reduiran les emissions de carboni, i es produirà, al seu judici, un subministrament de productes "més segur".

Sobre la seguretat, l'investigador assenyala que és tan segur el seu consum com el d'una hamburguesa normal, o fins i tot la seva ingesta podria ser "més segura" que la d'una hamburguesa corrent.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH