Ha fet 118 anys...

Robert Pastor

ROBERT PASTOR

El dia de Sant Ignasi, celebrat aquesta setmana, però fa 118 anys Sabino Arana va presentar com a líde un aleshores nou partit polític anomenat Eusko Alderdi Jeltzalea, des de fa molt temps conegut per la denominació de Partit Nacionalista Basc (PNB). És la segona formació política més antiga de la península, només superada pel PSOE de Pablo Iglesias, nascut setze anys abans. L'evolució d'un i l'altre ha estat evident. El socialista, de la definició com a força de classe i marxista, a la socialdemocràcia; el nacionalista, del JEL (Jaungoikoa eta Legezarrak-Déu i les lleis antigues) a la laïcitat i la deriva cap al centre des del conservadurisme heretat dels carlins, però en versió republicana.


En l'acte de l'habitual ofrena floral al fundador, l'actual president de l'executiva del PNB, Andoni Ortuzar anunciava el projecte de creació, a partir del setembre i al si del parlament propi, d'una ponència per aconseguir "un nou estatus polític per a l'Euskadi del segle XXI".


Per aconseguir la majoria suficient, Ortuzar va esmentar la negociació amb Sortu, després de les converses que van encetar fa dies representants de les dues formacions, amb una condició irrenunciable "si (els interlocutors) estableixen decididament una sintonia amb els compromisos ètics i democràtics dissenyats a través del Pla de Pau i de Convivència". I tot això, sense deixar de reiterar l'esforç per aconseguir "la fi ordenada" d'ETA, si no és possible amb Rajoy, com sembla, "amb d'altres".


Vet aqui com, des del PNB revifa una idea que li és consubstancial des de fa aquests 118 anys, i és el sobiranisme. Caldrà esperar una concreció d'aquesta nova proposta, després de la liquidació del anomenat "pla Ibarretxe" i que en realitat era un projecte de reforma de l'Estatut, que el Congrés dels Diputats va rebutjar sense parar-se no ja a negciar-lo, sinó ni tan sols a estudiar-lo.


La data, a punt de començar l'agost de vacances, pot no haver estat triada per casualitat. I pot ser per això, l'anunci encara no ha merescut l'atenció, ni el tractament habitual, dels mitjans de comunicació d'àmbit estatal.


Una altra de les característiques del PNB és la incompatibilitat entre càrrecs directius en el partit i càrrecs públics. A la pràctica, el lehendakari, quan surt de la seva formació, esdevé una mena d'executiu, a mb un gran marge d'autonomia, però sempre sotmès al control de l'assemblea nacional que, acstuma a seguir els criteris de l'executiva, l'Euskadi Buru Batzar, com es va demostrar amb la darrera d'un llarg historial de trencadisses, quan el fins aleshores lehendakari Garaikotxea i els seus partidaris es van separar i van crear Eusko Alkartasuna (EA), avui membre de la coalició EH-Bildu.
El president i el seu govern autonòmic, en l'àmbit de l'administració que li és propi, continua les negociacions amb el PSE-PSOE per a la reforma de la fiscalitat, a la vegada que discuteix amb l'executiu Rajoy el límit del seu endeutament, en aquest cas com a part de la revisió del cupo a pagar per les hisendes basques a l'Estat, segons preveu el Concert Econòmic on s'estableix (a diferència de la resta de comunitats autònomes) que l'actualització ha de ser consensuada, en una comissió bilateral de representants estatals i de la comunitat, paritària en membres i sense cap vot de qualitat per resoldre empats.


Tot i això,el gabinet d'Urkullu ha anunciat noves retallades, amb un estalvi calculat en 235 milions d'euros, i que inclou la supressió de 50 empreses públiques, dels àmbits de l'energia, la promoció econòmica i el transport, sense eliminar llocs de treball que no siguin "de les cúpules directives".


Els àmbits afectats, com es pot veure, no pertanyen tan al "moll de l'os" de l'Estat del benestar, com passa a Catalunya. Pot ser una altra de les conseqüències positives del seus sistema històric i específic de finançament. Una altra, actualitzada, va arribar amb la darrera enquesta de població activa, que deixa el percentatge d'atur en el 26,26 per cent al conjunt de l'Estat, el 23,85 a Catalunya, i el 15,46% al Euskadi institucionalitzat en comunitat autònoma. Més de deu punts percentuals per sota de la mitjana estatal, i més de vuit si es compara amb aquest Principat.
I els constitucionalistes no poden atacar el concert econòmic basc (ni el navarrès), sense incórrer en una contradicció radical, ni perdre el suport dels seus mateixos afiliats a tots dos territoris, on la defensa de la figura fa la unanimitat. La pregunta, als crítics d'aquest "privilegi" és si prefereixen una eliminació de les condicions seculars d'aquesta relació de basco-navarresos amb l'erari públic espanyol, o més aviat els hi convé accedir a una fòrmula semblant.

Robert Pastor

Periodista

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH