Antonio Ramallets

Josep Pons

Ha mort el meu volgut i vell amic. He estat al corrent de la seva recta final, el dilluns la seva filla Àngels ho veia ja molt malament, lamentablement no va poder superar aquesta fase aguda i ens ha deixat.


La seva absència se'm fa difícil perquè des de nen era el meu ídol, tinc una revista "Barça" signada per ell i dedicada de l'any 1959. Els dies que em va costar esperar la seva sortida del camp i que la signés a un nen que desconeixia...


Va ser a principis dels 70 quan el vaig conèixer personalment i especialment a la seva esposa Francina que ens va deixar fa uns mesos, un veritable àngel de persona. Mai hagués establert la llarga i bonica amistat que vam tenir si no hagués estat per ella, ja que Antonio, extraodinària persona, d'entrada i fins que no et coneixia bé tènia un caràcter molt seu.


Van ser moltes les trobades, a la seva casa de Sant Joan de Mediona on jo passava hores escoltant embaladit els seus records futbolístics plasmats en les parets del fantàstic museu que tenia en la planta superior de la seva casa, mentre Francina i Rosa tenint gran afinitat, xerraven dels seus temes comuns.


De nen, quan jugava de porter em sentia com si fos ell, ha estat el meu ídol número u esportivament parlant, encara que com a mestre i referent va ser Helenio Herrera a qui també vaig conèixer i vaig tenir l'honor de departir dies a la meva casa i en tv3 on li vaig portar al programa del meu benvolgut amic Pere Escobar, Gol a Gol.


El meu més sentit condol a les seves filles, gendres i néts per tan lamentable pèrdua.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH