LA PLOMA

Andrés Madrid

Després de rellegir la meva faula d'ahir, una vegada publicada, observo l'absència d'un final raonable i algun que un altre error gramatical involuntari.

Sospiro, m'avergonyeixo, miro la meva ploma estilográfica, oblidada i coberta de pols com l'arpa de Becquer, i renego mil vegades d'aquesta nova manera d'escriure marcada per la punyetera maquineta que decideix pel seu compte sobre les regles bàsiques de l'escriptura. Marca com a errònies quantes paraules desconeix i dóna per bones titlles inexistents. La nostra escriptura es decideix ara en els budells d'un aparell fabricat en llunyanes terres i que porta gravat en la seva memòria un diccionari absurd quallat de fantasies taiwaneses.

El resultat, lamentable. Marcada per la velocitat amb què vivim i morim, la nostra escriptura es converteix en un procés aliè a la necessària reflexió; com els últims models de cotxe dissenyats per un ordinador manca de personalitat i un ha de fixar-se bé en l'emblema per saber que marca es tracta.

Mentre, la ploma, pacient i silenciosa, espera una apagada perquè alimentem el seu budell amb tinta de la bona i pugui lliscar-se pel paper al ritme acompassat del pensament humà, molt més raonable que les presses imposades per la punyetera maquineta.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH