Condemnat a 16 anys de presó l'exconseller balear de Comerç amb Matas

 

|

Cardona

La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Palma ha condemnat a 16 anys de presó a l'exconseller de Comerç, Indústria i Energia del Govern balear de Jaume Matas Josep Juan Cardona, en el marc del cas Scala per un delicte d'associació il·lícita, suborn, falsedat en document mercantil, prevaricació, frau a l'administració, falsedat en document oficial, un delicte continuat de malversació i frau a l'administració.

Així, a pesar que aquesta pena de presó suposa cinc anys menys dels quals sol·licitava la Fiscalia i l'Advocacia Balear, és la més alta que s'ha imposat a un polític de Balears i de les més altes a un polític en el conjunt de l'Estat.

D'aquesta manera, l'Audiència ha donat a conèixer la pena de presó per a Cardona en una sentència de 637 pàgines, després del judici pel cas Scala, centrat en un presumpte desviament de més de cinc milions d'euros a través del Consorci de Desenvolupament Econòmic de Balears (CDEIB) durant l'últim mandat de Jaume Matas (2003-2007).

En el marc d'aquesta causa, la Fiscalia Anticorrupció i l'Advocacia balear sol·licitaven 21 anys de presó per a l'exconseller de Comerç, Indústria i Energia Josep Juan Cardona, una de les penes més elevades sol·licitades per a un polític a Espanya.

En total, 17 persones es van asseure en el banc dels acusats per aquests fets, entre elles diversos exaltos càrrecs del Govern: a més de Cardona, van ser jutjats l'exdirector general de Promoció Industrial del Govern Kurt Viaene i l'exgerente del CDEIB Antònia Ordinas -que van admetre els fets a la seva declaració-, els qui, segons les acusacions, van planificar i van executar actuacions dirigides a apoderar-se dels fons públics i emprar totes les cobertures formals necessàries a l'efecte de que l'espoli passés desapercebut.

La Fiscalia apunta així al "robatori sistemàtic" efectuat pels inculpats mitjançant la creació d'entitats mercantils al capdavant de les quals usaven "homes de palla o testaferros" i a les quals atorgaven nombrosos contractes; la utilització d'empreses existents que van passar a controlar; l'exigència i cobrament de comissions a proveïdors del CDEIB i l'organització de les fires en les quals participava el Consorci.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH