Boi Ruiz tanca en el Parlament les 34 compareixences per investigar la sanitat catalana

|

Boi Ruiz

El conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, tanca aquest dilluns en el Parlament les 34 compareixences que ha acollit la comissió d'investigació sobre la gestió sanitària a Catalunya, després de nou sessions maratonianas celebrades entre juny i juliol.

A Ruiz li precediran el president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (Comb), Miquel Vilardell; el professor d'Esade Manel Peiró; el representant del Centre d'Investigació en Economia de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Jaume Puig-Junoy i el president de la Comissió Tècnica de la Central de Balanços, Joan Casas, tots ells en qualitat d'experts.

Els diputats han abordat en la comissió les presumptes irregularitats donades a conèixer en els últims mesos, algunes d'elles sota investigació judicial i amb diversos gestors imputats, i han pogut escoltar a alguns dels protagonistes d'aquests casos, els qui han remarcat que van actuar sota la legalitat vigent.

Així, les compareixences s'han centrat especialment en el cas Innova, que investiga la construcció de l'Hospital Sant Joan de Reus i el 'holding' municipal homònim; l'arquitectura de gestió de l'Hospital Sant Pau de Barcelona i l'edificació del nou centre, i l'actuació de la patronal Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), especialment quant a la Corporació de Salut Maresme i La Selva i les adjudicacions al Grup Serhs.

Per la comissió celebrada en el Parlament han desfilat l'exconsellera de Salut de la Generalitat durant el Govern tripartit, Marina Geli; els exdirectores del Servei Català de la Salut (CatSalut), Carles Manté i Josep Maria Sabaté, i l'expresident de l'Institut Català de la Salut (ICS), Josep Prat.

També han comparegut diversos imputats en causes judicials, com Prat i Manté, l'exalcalde de Lloret de Mar (Girona) i actual diputat Xavier Crespo (CiU), l'exalcalde de Reus Lluis Miquel Pérez (PSC), l'arquitecte Jorge Batesteza i exgerentes vinculats al Sant Pau, com Ricard Gutiérrez i Jordi Varela.

Entre els convocats com a experts, el director de l'Oficina Antifraude de Catalunya (OAC), Daniel d'Alfonso, ha advertit que en el sistema sanitari català "hi ha un maneig del públic des del privat en benefici del privat", per la qual cosa ha animat als diputats a fixar incompatibilitats i ser més estrictes en els controls.

INTRODUIR MILLORES

De fet, els compareixents han reconegut la possibilitat d'introduir millores, com el control previ de la despesa que es destina a cada centre, no solament posteriorment, en entendre que la judialización de diferents casos apunta al fet que alguna cosa ha fallat.

La sanitat catalana es basa en les assignacions econòmiques que fa el Servei Català de la Salut (CatSalut) a cada centre, que actua com si fos una asseguradora pública, sobre la base d'objectius i polítiques dissenyats per la Conselleria de Salut, també en el cas de l'Institut Català de la Salut (ICS) --el conglomerat públic que aglutina els vuit hospitals de la Seguretat Social i la majoria d'ambulatoris--.

La provisió de serveis, no obstant això, està en mans d'entitats amb figures jurídiques diverses, majoritàriament sense ànim de lucre, i amb un origen municipal, comarcal o religiós, un sistema que té el seu origen en entitats de base associativa que, com en el cas del Sant Pau, van sorgir fa segles.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH