Arsa quillo, ozú que primàries!

Manuel Fernando González

El quillo Griñán ens ha "regalat" unes primàries, ozú quines primàries! què para si les voldria el PSOE de Rubalcaba quan no tingui més remei que convocar-les. Exigir-li a la militància, i només a la militància socialista d'Andalucia, un 15 % d'avals, ha significat, de fet, que no se celebrin primàries, i que la candidata oficial, la preferida pel President andalús, la seva Consellera de Presidència Susana Díaz sigui la futura candidata i successora a la Presidència de la Junta d'Andalucia. I encara que 22 mil avals, siguin molts avals, Que són una vintena de milers de militants amb carnet socialista davant vuit milions quatre-cents mil ciutadans d'aquesta Comunitat autònoma?. És això democràcia popular o democràcia segrestada com la defineixen els ciutadans del PAH que, ara mateix toquen més carrer i per tant estan més propers a la realitat social?.

Un socialisme només de militants i de càrrecs servils, és el que ha portat al PSOE a la pitjor de les seves situacions electorals. Amb una intenció de vot horrorosa i una manca de connexió amb els seus milions de votants,és el que acaba de passar amb les primàries a Andalucia, el seu principal graner de vots, és un error polític de gran magnitud, en un moment històric, en el qual l'esquerra ha de trobar, de manera urgent, un llenguatge que connecti amb la gent que està fins a "els pebrots" d'aguantar a un Govern de la dreta que se sosté en peus per la inèrcia de la debilitat de l'oposició, que no és capaç de treure el cap del fangal en què s'ha convertit la Democràcia espanyola.

Bé farà, doncs, el President Griñán enanar-se aviat a casa seva, i els "sociatas" de tot l'estat a prendre nota del que ha passat, per no repetir l'experiència enlloc, perquè, en cas de fer-ho, els votants, farts de tant "mamoneo", buscaran noves experiències electorals, com ja està passant, per exemple, a Catalunya, on el concepte de primàries està entre les diverses famílies del PSC, en les antípodes dels "companys" andalusos.

Primàries, sí, però clares i obertes. Els temps en què els aparells dominaven els partits ja han passat i ara, el que toca, és obrir portes i finestres dels camins partidàris a la llibertat de dissensió, d'expressió i sobretot, de vot útil que és el de veritat democràtic. I si haig de ser concret, com és el cas, afegiré que si el meu paisà Pablo Iglesias visqués avui i hagués de fundar el seu PSOE de nou, m'ho puc imaginar fàcilment col·locant la primera pedra de la seva Casa del Poble a la xarxa, que té una capacitat de convocatòria infinita i una capacitat de resposta insospitada. L'avi seria, al mateix temps,un piulador malaltís i un "indignat" infatigable. Res a veure amb el que és o ha fet fins ara Jose Antonio Griñán.

Manuel Fernando González

Editor i Director

www.catalunyapress.cat

www.pressdigital.es

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH