Adéu Pep

Manuel Fernando González

Tito Vilanova ha deixat a Josep Guardiola i Sala a l'altura dels col·lectors que conflueixen en la desembocadura del Llobregat, i al fill prodigo Thiago Alcantara, ara al seu costat, al nivell del nen mal criat que se'n de casa i no té temps per acomiadar-se del seu pare perquè no li dóna la gana. Després de la lliçó de sinceritat i de seny que ha ofert a la premsa l'ara entrenador del Barça solament ens queda als quals no som "guardiolistas" desitjar-li que Déu li segueixi donant bona salut i que nosaltres puguem gaudir-ho durant molts anys en la banqueta del Barça, en el qual amb una humilitat que li fa encara mes gran, diu que se sent molt a gust perquè para ell és un orgull gaudir de tal honor.


I Guardiola?. Doncs mirin, com diu el covard de Rosell, caldrà esperar que es presenti a les eleccions a President de la institució perquè li voti ell i Cruyff, i tots aquells que pixen colònia i no escoltaran mai al Fary, perquè això contamina. Els altres recordarem amb afecte els seus èxits com a entrenador d'un equip plagat de genis, als quals va abandonar quan va pensar que ja no donaven mes de si. I per fer visible aquest record tirarem mà de la videoteca i tornarem a passar-nos-ho en gran veient els gols de Messi, els quiebros d'Iniesta, les parades de Valdés, els corts de Busquets, les galopades de Pedrito , i fins i tot les passades llargues de Piqué que sempre arribaven a la seva destinació. Ja que tot això també forma part, i molt important, penso jo, dels èxits de Guardiola i d'un ajudant intel·ligent i discret anomenat Tito Vilanova.

Ens oblidarem, en canvi, de l'últim que li hem escoltat al "millor entrenador del món" a Itàlia, on, en companyia del seu germà Pere, ha perpetrat una de les jugades mes brutes que el barcelonisme ha sofert en els últims anys, que solament podríem comparar amb la qual va protagonitzar Figo en els temps en què Gaspar va voler, però no va poder, ser un bon President pel Barça.


Adéu Pep, que et vagi bé en Munich i que tinguis tota la sort del món, encara que per aconseguir-la hagis començat mentint-li a la gent blaugrana i protagonitzant una rabieta ridícula que avui, més que indignació, provoca riure.

Manuel Fernando González

Editor i Director

www.catalunyapress.cat

www.pressdigital.es

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH