LAPORTA PRESIDENT, CATALUNYA INDEPENDENT

Sergio Fidalgo

Joan Laporta, aquest tros de patriota que es deixava estimar per dictadors de nom exòtic mentre presidia el Barça, està disponible. Després del seu fracàs en les últimes eleccions blaugranes en les quals va intentar convèncer als mateixos socis que en el seu moment van votar perquè es deixés anar (en un referèndum més del 60 % va demanar que es dediqués al macramé i deixés la llotja), s'avorreix.

Joan Laporta, aquest tros de patriota que es deixava estimar per dictadors de nom exòtic mentre presidia el Barça, està disponible. Després del seu fracàs en les últimes eleccions blaugranes en les quals va intentar convèncer als mateixos socis que en el seu moment van votar perquè es deixés anar (en un referèndum més del 60 % va demanar que es dediqués al macramé i deixés la llotja), s'avorreix.

I és que després del seu triomfant pas per la política, en la qual aspirava a ser el Kennedy català i va acabar de palanganer de Xavier Trias, i en la qual va passar de ser cortejat pels líders dels principals partits a ni tan sols anar en la llista-amanida de Junts pel 3 %, l'home busca el seu lloc al sol. Si no hi ha micro, no hi ha Laporta, i l'home ha decidit posar-se 'al lloro' per estar tan bé com sigui possible.

I ara li ha donat per justificar als Pujol. I, de pas, dir que això d'intentar evadir en el passat imposats a la Hisenda espanyola no està tant malament, ja que oprimeix a Catalunya com a poble al no donar-nos tota la pasta que ens mereixem. En aquesta competició de bogeries diverses i continuades que s'està convertint la política catalana Laporta ha decidit intentar entrar en el podi.

Ha de pensar, si els de les CUP les diuen cada vegada més grosses, i mira'ls com manen ara, per què no vaig a trobar el meu lloc al sol? La fórmula és fàcil. El nostre és de puta mare i el que venja d'Espanya és fosc i tenebrós. Si tornen a haver-hi eleccions anticipades al març és un missatge perfecte per encapçalar alguna llista. La de Junts per la Xorrada seria perfecta per a les seves qualitats.

El càntic "Laporta president, Catalunya independent" que més d'un culé ben cargadet amb seixanta cubates d'Aromes de Montserrat amb Alter-Cua ha entonat en múltiples ocasions segur que és el somni de l'avui dia advocat del carrer. I el bon Jan, que sempre ha tingut un gran concepte de si mateix, si igual ja no aspira a ser el Kennedy català, segur que pensa que podria ser la Thatcher catalana. Si París bé valia una missa, el Palau de la Generalitat ben val una operació de cirurgia estètica.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH