Set hospitals catalans lideren una recerca de microbioma pulmonar i MPOC

|



Quan ens parlen de flora bacteriana intestinal, quasi tothom sap al que ens referim. Però en canvi, que existeix una flora microbiana pulmonar, i que aquesta pot tenir una incidència rellevant en el coneixement i posterior tractament de malalties del pulmó és un aspecte molt menys conegut. Perquè és nou.


D’aquí neix l’estudi “El microbioma respiratori en l’MPOC. Relació amb la inflamació sistèmica”, un treball en xarxa dels serveis de Pneumologia de set hospitals catalans (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell, Hospital Clínic de Barcelona, Hospital de Bellvitge, Hospital Germans Trias i Pujol, Hospital del Mar i Hospital Arnau de Vilanova de Lleida) juntament amb el Centre de Regulació Genòmica (CRG). L’estudi està liderat per Eduard Monsó, director del Servei Pneumologia de la Corporació Sanitària Parc Taulí; Oriol Sibila, metge adjunt al servei de Pneumologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i Rosa Faner, investigadora de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica.


Tots tres ja havien collaborat en altres projectes, però no referents al microbioma. I ara, la Fundació Barcelona Respiratory Network (BRN) els ha permès consolidar una sistemàtica de treball conjunta. El projecte forma part de l’esperit catalitzador de BRN, que ha actuat com a nexe aglutinador dels set hospitals. Fins ara, el projecte ha obtingut finançament competitiu de l’Instituto de Salud Carlos III a través de la convocatòria FIS, i de la Fundació Ramón Pla Armengol. I és que “el microbioma és un tema de gran actualitat”, explica Oriol Sibila, “ja que pot tenir molta aplicabilitat, encara que s’hagi estudiat poc fins ara.


No ha estat fins a l’aplicació de tècniques de biologia molecular que hem detectat la presència de bactèries a llocs on abans ens pensàvem que no n’hi havia o n’hi havia molt poques, com és el cas dels pulmons”. La intuïció dels tres líders del projecte és que amb l’estudi del microbioma pulmonar “es pot canviar la manera d’entendre certes patologies i plantejar noves opcions terapèutiques. I això ens obre moltes portes de cara al futur, des del coneixement bàsic i clínic fins a l’aplicabilitat en el pacient, que és el que acabem pretenent”, explica Rosa Faner.


L’estudi s’emmarca directament dins el context de nous camps de recerca que es basen en la personalització del tractament terapèutic, on el microbioma pulmonar ha estat el gran oblidat. Almenys, fins ara. I per què ara? Explica Eduard Monsó que tot parteix de la idea acceptada que nosaltres com a individus som “nosaltres amb tota la flora microbiana que portem, tant a la pell, com al budell, com al sistema respiratori. I aquesta flora microbiana té una funció que ens ajuda en la vida de cada dia, i que en els malalts, pot ajudar a millorar o a empitjorar”.


Per això, en aquest projecte de recerca, pioner a l’Estat espanyol i un dels pocs que en aquests moments es realitzen a tot Europa, el primer i més important, puntualitza Oriol Sibila, és el coneixement: “Primer, cal conèixer com és el microbioma i quin impacte té (positiu o negatiu) sobre els pulmons, per després poder actuar sobre ell”. L’estudi se centra en la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) perquè té una forta prevalença (10% de la població adulta al nostre país), però la recerca també pot tenir aplicabilitat en altres malalties de forta incidència, com l’asma o el càncer de pulmó.


L’estudi es duu a terme amb un univers de població de persones malaltes però també en persones sanes, “ja que sabem que el contacte amb l’exterior, el que respirem, ens posa amb contacte amb un ampli ventall de bacteris que ara amb aquestes noves tecnologies es poden detectar”. De fet, estudis anteriors ja havien demostrat que la nostra relació amb els microbis a l'aire ambient que respirem era important, si es tenia en compte que es va detectar que fins i tot nadons que creixien en ambients rics en microbis (granges o ambients de pagès) tenien menys asma quan eren adults, a diferència de persones que creixien en ambients amb menys bacteris.


“En aquell moment, no se sabia massa com o per què passava això, i ara podem pensar que té a veure amb els microbis que ens envolten a tots”, explica Eduard Monsó.


Per això, l’estudi vol centrar-se en universos de població diferents, ja que els resultats varien depenent de com respirem o de què respirem i dels hàbits generals de la població en cada context. Els possibles resultats d’aquesta investigació pionera a l’Estat espanyol i capdavantera a nivell europeu (només 4 o 5 centres de recerca duen a terme investigacions similars) es volen presentar en el marc de la celebració del II Simpòsium Internacional que l’any 2016 organitza BRN i que enguany també se centra en el microbioma pulmonar.


“Presentarem el que tindrem fins aquell moment, perquè aquest tipus d’investigacions són llargues i creiem que no tindrem resultats definitius fins al 2017”, diu Eudard Monsó. L’esperança, puntualitza Oriol Sibila, és que la intuïció que han tingut sigui certa: “que l’estudi del microbioma ajudarà a un millor tractament de moltes persones amb malalties respiratòries, i a millorar les condicions d'envelliment pulmonar en els sans”.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH