CONVERGÈNCIA, SE'NS ACABA LA PACIÈNCIA

Manuel Fernando González



Amb aquest eslògan senzill però contundent, la CUP ha tancat la seva Assemblea en què el No a Mas s'ha fet visible en un moment en què Junts pel si ja donava per guanyat el tema de la presidència collegiada. Tres quartes part dels assemblearis han decidit que els únics imprescindibles són ells mateixos i els que estiguin disposats a escollir la ruta sobirà a la que no cap una presidència amb Artur Mas al capdavant. És una decisió ferma que no amaga la voluntat dels dirigents de la CUP d'acceptar un altre candidat com Romeva o el mateix Junqueras: Qualsevol excepte Mas.



I si aquesta condició es compleix, vol dir que el candidat convergent fa un pas cap enrere deixant als seus companys en un situació gairebé desesperada política i electoralment parlant, o bé Esquerra fa un pas cap endavant i trenca l'acord que té signat amb el President , corrent l'evident risc que quan calgui votar al Parlament no li arribin els vots que li donaria la CUP, perquè perdria bastants més de la pròpia coalició que no voldrien deixar sol a Mas. És un cercle infernal que no té altra sortida que o tamayazo a la madrilenya, o unes eleccions al febrer, on el panorama polític espanyol estaria més clar, amb un govern de coalició en lloc de l'actual majoria absoluta popular a la qual les enquestes no acaben de donar-li la seva confiança i condemnen a pactar amb ciutadans o anar-se'n a l'oposició si Socialistes, Podem i Esquerra unida decideixen aliar-se per construir un tripartit d'esquerres a la portuguesa.



Ha estat doncs un dia pèssim per a un polític que, d'haver tingut una mica de sentit comú podria haver-se acomiadat de la Generalitat d'una forma més digna de la que va a haver de fer-ho. Perquè, no ens enganyem, passi el que passi en les pròximes setmanes, la imatge oferta pel fill polític de Pujol ha estat penosa i sobretot per la qual hem sentit vergonya una majoria de catalans, independentistes o no, que ja estem farts de tant monotema i d'aquesta mania d'arrossegar per aconseguir uns vots amb què agafar-se a una butaca, amb el qual el protagonista suposa que encara pot negociar un indult per a determinada família o per als companys caiguts en la desgràcia judicial que els espera. No haver-se pres seriosament als de la CUP, ha estat per a Mas i els seus un error fatal. Voldran seguir negociant?

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH