El Barça s'apunta un nou "clàssic" europeu

|

FC BARCELONA



El FC Barcelona va doblegar el Reial Madrid al Palau Blaugrana (72-65) en el segon "clàssic" del Top-16. Els culers empaten a victòries amb els blancs. 


Va tenir de tot un duel que va ser frenètic, com el de la primera volta a Madrid. Primer, per un atònit 25-4 que no feia presagiar que finalment el Barça guanyaria, sí, però després de patir i lluitar i deixar-se portar per un Palau Blaugrana que va ser de nou clau. El Madrid és qui finalment va tenir tot a favor seu, amb un + 6 en l'últim quart després capgirar el marcador en un 'empenta' que el va portar a contrarestar 31 punts. Del -25 al + 6 per finalment perdre quan el Barça estava tocat, però no enfonsat.



Malgrat que Pau Ribas no va poder jugar a partir del descans, malgrat que Tomic tampoc va poder ajudar, esgotat, i sumat a les baixes de Lawal, Abrines i Navarro, al Palau va portar als jugadors del Barça a creure de nou en ells, i aquest empenta final va fer que traguessin forces de flaquesa per tornar a apellar a la màgia barcelonina. La mateixa que va aparèixer davant el CSKA i la mateixa que, de moment, els fa estar en zona d'accés al 'play-off'.



I gràcies en part a un Stratos Perperoglou que, per l'escenari, va jugar el seu millor partit des que va arribar al club blaugrana. El veterà aler grec es va posar l'equip a l'esquena i va acabar amb 20 punts i 6 rebots, sent clau al costat d'un Tomas Satoransky que segueix creixent i que, a més, va posar com Joey Dorsey l'espectacle sobre el parquet. Per part madridista va destacar el gran partit de Gustavo Ayón, un martell piló que no va tenir premi al seu esforç per liderar el joc blanc en la pintura.



Així, al final, el Barça va fer bo el primer quart, que va salvar a l'equip de la derrota. En el que va de 'Top 16' la pitjor anotació del Reial Madrid al descans era de 37 punts, i aquesta vegada es va quedar en 28 i gràcies al parcial de 0-12 que va aconseguir gairebé al final del segon quart per reduir les diferències, llevar-se la vergonya de sobre pels 4 punts del primer període i avisar al Barça que volien donar guerra a la segona part. La versió desconeguda dels blancs es va allargar, encara que finalment es van entonar coincidint amb el trasllat momentani de la 'pájara' al bàndol blaugrana.



Això sí, els 12 punts d'avantatge al descans van saber a poc en un Palau Blaugrana de nou ple i clau, sent el jugador número 6, que havia vist al seu equip fins a amb un +25 (31-6) a l'inici del segon període . Un joc imparable, un gran encert en triples (6/12 al descans per un 4/14 del Madrid) i un ritme rapidíssim que va sorprendre un Madrid que acostuma a posar-ho en joc van ser la base d'un espectacle que va fer perllongar la màgia i les emocions viscudes amb la cistella guanyadora de Doellman en la pròrroga contra el CSKA Moscou de la passada jornada. Però es va apagar i va marcir per tornar, renaixent de les seves cendres, just a temps.



Amb una arrencada imparable, el Barça va picar el cèrcol del Reial Madrid a consciència, buscant una base que li donés el tercer triomf consecutiu davant l'etern rival, tot el que han jugat aquesta temporada. Van aixecar bé ràpid els de Xavi Pascual la muralla psicològica dels 10 punts (12-2) i el seu van ser de 21 punts al final dels primers 10 minuts, amb una cistella final de Doellman, qui per cert va ser ovacionat en la seva primera cistella premiant pel 'buzzer beater' davant els russos.



La tònica va seguir i el Reial Madrid es va quedar en 4 punts en una cambra, cosa insòlita amb el que van presentar a candidatura a pitjor quart en la història de l'Eurolliga. Ho seria per a molts equips amateurs, més per a un Madrid que és el vigent campió de l'Eurolliga i que, com el Barça, necessitava aquest triomf. Un pèssim arrencada dels blancs que Pablo Laso no va saber solucionar des de la banda, ja que cap dels 'asos a la màniga' que va provar li va funcionar. Ni Rudy Fernández, si readaptació després de la lesió d'esquena, va poder aportar res i sí va haver de suportar una sonora xiulada del Palau.



Però aquest Reial Madrid no es rendeix, i no ho va fer. Donada la importància del xoc, i aprofitant que aquest cop l'armari del Barça estava pràcticament buit, el Madrid es va aliar amb la intensitat i amb el temps per anar corrent més i més i desgastar el Barça. Les distàncies es van retallar, el Madrid va baixar dels 10 punts gràcies a pujar la marxa en tots els aspectes, i el que era una festa blaugrana a tot drap, amb tot luxe, es va convertir en una dura batalla fins al final tenyida cada vegada més de blanc. Partit nou i, al final, el Barça es va endur el gat a l'aigua amb suor i llàgrimes.




SENSE NAVARRO I SENSE RIBAS



El Barça va jugar aquest partit sense la referència del seu capità, Juan Carlos Navarro, que va ser baixa a causa d'una elongació al bíceps femoral de la cama dreta soferta en el derbi català contra el FIATC Joventut del cap de setmana. Sense la 'Bomba' i sense Àlex Abrines, encara recuperant-se de la intervenció per apendicitis aguda, per no parlar de Shane Lawal, baixa de llarga durada, el Barça encara va haver de remar més en contra quan es va retirar del partit Pau Ribas, que no va poder tornar a pista. Va coincidir, a més, amb la remuntada blanca.





--EQUIPS



FC BARCELONA: Satoransky (17), Oleson (7), Perperoglou (20), Doellman (11), Dorsey (4) -cinc inicial--; Ribas (6), Vezenkov (-), Eriksson (2), Samuels (1), Arroyo (-), Tomic (4).



REIAL MADRID: Llull (7), Carroll (9), Maciulis (-), Reyes (11), Ayón (16) -cinc inicial--; Rivers (2), Rudy Fernández (-), Nocioni (5), Rodríguez (8), Lima (4), Taylor (3).

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH