Frederic Porta: "Leo Messi va ser a punt de ser cedit a l'Espanyol"

|


Frederic Porta (Tarragona, 1957) ha escrit al costat de Manuel Tomás un llibre de 460 pàgines dedicat a curiositats històriques del Futbol Club Barcelona. En ‘Barça Inèdit’ (Editorial Roca) aquest periodista esportiu de llarg recorregut repassa totes les etapes del club blaugrana i descobreix al lector una infinitat d'anècdotes, com la instal·lació d'un ‘punching ball’ en el vestuari blaugrana. I no va ser en l'època del ‘Motí del Hesperia’…




El llibre és un prodigi de curiositats. És cert que va haver-hi un astròleg vinculat al Barça?


‘Barça Inèdit’ conté vuit-centes anècdotes, detallades amb rigor i desig d'explicar la veritat, relacionades amb la història del club. La de l'astròleg és una d'elles. A més, recent. Sandro Rosell consultava amb ell alguna de les seves decisions com a president. Bé, no era l'únic... Ja en els 80, Nancy *Reagan tenia un a nòmina quan el seu marit, *Ronald, ocupava la Casa Blanca. Ja deia el torero Lagartijo que hi ha gent 'pá tó'... Aquí i allí.


Parla d'altres personatges tan sorprenents com l'astròleg? Quin destacaria?


Els hi ha a dotzenes. Al marge de futbolistes o directius, m'agradaria recordar als empleats, més o menys anònims, que van treballar mitja vida al servei del club de manera exemplar. Gent com els Mur, pare i fill, Pere Cusola, Josep Cubells, Trini Turmo, 'Papi' Anguera... i punts altres. Com a futbolista, m'encanta reivindicar a George Pattullo, un escocès que va descobrir a Barcelona la seva capacitat golejadora i es va convertir en el primer ídol del barcelonisme en el camp del carrer Indústria. Fins al punt de ser l'ídol a emular per Paulino Alcántara.


Es diu que els futboleros no llegeixen, però vostè ha escrit diversos llibres dedicats a la història del Barça… Com ho ha aconseguit?


Suposo que per passió cap a la història i desig de rescatar a tants personatges que van fer moltíssim pel Barcelona. Com els afeccionats al futbol d'altres equips, el culé desconeix el llegat i exemple d'aquells li van convertir en el que és avui. D'altra banda, m'encanta l'èpica de l'esport, una gran metàfora de vida.


És cert que Núñez va tirar a Neeskens per un rotllo de paper higiènic?


L'episodi del Rico Pérez d'Alacant va contribuir a l'adéu de l'holandès, sens dubte. Neeskens va bromejar amb el llavors president i al constructor, aquesta vacillada en un moment 'delicat' no li va asseure gens bé. Molt pedestre, sí, però la vida és així...


Per què hi havia un ‘punching ball’ en el vestuari? Quan va ser?


Van comprar el 'punching ball' en dues etapes diferents del club. En aquells temps, realment, el futbol semblava la guerra per altres mitjans i no estava de més saber com usar els punys si el panorama s'enduria... Els partits de futbol, sense càmeres ni mitjans de comunicació de masses, acostumaven a acabar com el rosari de l'aurora. Al cap i a la fi, Kubala va veure frustrada la seva carrera com a boxador a Hongria per tenir els braços molt curts.


Va ser Kubala el motiu de la construcció de Camp Nou, o va haver-hi altres causes?


Aquesta és una de les llegendes, generalment acceptades, que no es corresponen amb la realitat. Durant la postguerra, Els Corts havia arribat al límit de la seva capacitat d'expansió i la directiva de Montal Galobart va comprar els terrenys propers a la Maternitat ja abans de l'arribada del mite hongarès. Tampoc l'episodi de la xiulada a la Marxa Real va ser un cas aïllat. O Kubala i el primer Luis Suárez van ser íntims amics, sense res a veure amb aquella polèmica entre 'kubalistas' i 'suaristas' que tant va dividir a la massa social durant els últims anys dels 50.


És Leo Messi una fàbrica de curiositats? Quin destacaria?


Leo Messi segueix sent un nen que és feliç jugant al futbol, un geni amb plantejaments molt simples que enamora. Va ser a punt de ser cedit a l'Espanyol, però es va quedar en el Camp Nou després d'enlluernar a tots en aquell debut en el Gamper contra la Juventus de Capello.


Quin ha estat el president del Barça més peculiar?


Difícil, quedar-se només amb un... Em quedo amb el militar Peris de Vargas, aquell que va deixar anar el de 'El Barcelona sóc jo' en les mateixes barbes de Gamper.


Quins serien els tres personatges claus en la història del Barça?


Sempre comento aquesta religió laica té quatre sants: Gamper, Samitier, Kubala i Cruyff, a l'espera de 'canonizar' a Guardiola i Messi quan hagin completat la seva fulla de serveis.


Per què?


De manera molt esquemàtica, Gamper funda i refunda el club, construeix Els Corts, ocupa cinc vegades la presidència i és l'únic personatge totalment altruista. Samitier va ser un ídol com a futbolista, guanyador com a entrenador i un director tècnic sensacional, tres en un. Kubala obre l'era moderna del club en un moment molt delicat. Finalment, el Cruyff entrenador avança en la instauració de l'actual model d'èxit.


Quan Núñez va dir allò de “La ciutat porta el nom del Futbol Club Barcelona” va mostrar un tic que tenen alguns barcelonistes?


Pot ser. Prefereixo pensar que va ser un lapsus provocat per la formidable dimensió del fenomen que presidia...

Va ser un excés vestir un monument públic com l'estàtua de Colón amb una samarreta blaugrana?

Doctors tindrà l'església per jutjar-ho. Crec que és, simplement, signe dels temps: Tot es pot llogar, tot és possible, tot és màrqueting. Fins als monuments públics...


En quin aspecte de la història del Barça està investigant?


M'agradaria aprofundir més en el coneixement d'alguns vells futbolistes, com Comamala, Amechazurra, Vinyals, Torralba, Sancho, Zabalo, Piera... Ni tan sols Josep Samitier té una biografia escrita. Per tant, tot està encara per fer.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH