Bèlgica

Manuel Fernando González

Diuen que els belgues són més "gourmands" que "goumerts", siguin flamencs o valons, parlin holandès o francès i fins i tot els minoritaris que parlen en alemany. El seu és un regne-estat molt complicat des del punt de vista lingüístic, econòmic i social. Potser per això, a aquest estat federal europeu se li coneix des del segle XVIII com "el camp de batalla d'Europa". Un qualificatiu que ara ve al cas pel succeït a Brussel·les en els últims mesos, on la violència terrorista ha posat de genolls al govern i ha omplert de preocupació a la resta de les cancelleries europees.


Avui, gairebé tots els ciutadans ens preguntem si la seguretat belga és tal o si, pel contrari, el Govern belga segueix vivint als llimbs aquell dels feliços anys vuitanta, en els quals ens deixava perplexos els espanyols quan ens preguntàvem per què aquest país era refugi segur de terroristes etarres i la seva capital mercat lliure d'armes per als que volguessin comprar kalaixnikov i altres eines de matar bon preu.


Bèlgica, membre fundador de l'OTAN, no ha volgut enviar els seus soldats ni a Iraq, ni a l'Afganistan, decisió molt respectable si, al mateix temps, fos capaç de mantenir dins les seves fronteres un servei d'intel·ligència que evités errors tan clamorosos com els que, primer, van costar tantes vides a França i després, en la mateixa Bèlgica, on la gran comunitat islàmica que hi viu ha "fabricat", amb la condescendència de les autoritats belgues, diverses cèl·lules jihadistes molt eficaços que han entrat i sortit de territori belga amb total impunitat. Solidaritzar-se amb el poble belga a hores d'ara és de sentit comú. Callar davant de tanta incompetència dels que acullen en el seu territori les principals institucions europees, és donar aire a la ineficàcia i amb això, posar en perill la seguretat de persones i estris de tot Europa.


Bèlgica és un país de tot just 30.528 quilòmetres quadrats, gairebé els mateixos que Catalunya que té 30 mil, amb una població de poc més de 11 milions d'habitants, per 7 dels catalans. Amb dos idiomes predominants, l'holandès que parlen els Flamencs --que representen el 60% dels belgas-- i el francès --que parlen un 35% que són els valones--. Aquí, catalano-parlants o espanyols-parlants, som gairebé completament bilingües, encara que els nostres polítics s'entestin a fer-li la punyeta a les enquestes per treure-li rèdit electoral cada vegada que els convé.


Com es veu, els dos territoris són perfectament comparables, i podria discutir-se, i més en aquests temps en què ens ha govern a Madrid, si el sistema federal dels belgues amb un Rei al capdavant és més eficaç que l'autonòmic que gaudeix Catalunya dins del regne d'Espanya. El que sí no sembla haver dubte és que aquí, a Catalunya, amb una comunitat islàmica molt superior a la que viu a Bèlgica, els mossos i les forces de seguretat de l'Estat són bastant més eficaços i generen més confiança entre els socis comunitaris que la es té dels que tenen cura de la seguretat al país dels belgues.


A mi Brussel·les és una ciutat que m'encanta visitar, especialment ja entrada la primavera. No tinc res contra els de Brussel·les, i fins i tot envejo el seu gran nivell de vida, encara rebuig frontalment la "vida pare" que es peguen els alts funcionaris de les institucions europees i els seus parlamentaris; massa i sobretot molt cars, amb sous fora de la realitat del dia a dia dels ciutadans dels països membres, que som els que els paguem i, sobretot, el "infumable" hàbitat que han constituït a la capital d'Europa els milers de lobbistes que ronden com voltors, assedegats d'euros frescos, a les seus comunitàries a la recerca de contractes de privilegi per a les seves empreses multinacionals. Això, com el terrorisme gihadista, hauria de ser perseguit amb acarnissament i els seus protagonistes tancats a la presó pel bé comú d'una Europa nova.


Bèlgica ha de posar-se les piles. Ajudar primer a qui són víctimes de l'última barbàrie i, a continuació, preguntar-se si pot o no dir-Europa, tenint un govern tan incompetent i una seguretat i una intel·ligència policial entre les pitjors d'Europa. Si ho fa, guanyaran els belgues i també els europeus. Si, per contra, no es pregunta pels seus propis errors i mancances, millor que li digui a la Comissió i al Parlament Europeu que es busquin seu a un lloc més segur, encara que aquest lloc estigui més al sud, és a dir, a la zona dels pobres


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH