Les claus del diàleg

Manuel Fernando González

Ara mateix, són molts els inconvenients que impedeixen un pacte de govern a tres, a fi que tinguem, abans de maig, un nou Govern a Espanya que desembussi l'economia i retorni als mercats dels diners la tranquil·litat perduda. No obstant això, tot i els malastrucs, hi ha possibilitats que els uns i els altres se'ls aparegui l'Esperit dels Pactes de la Moncloa, que és el que atorga la sensatesa política i l'assossec necessari per a mirar el rival ideològic amb menor acarnissament i més valor afegit, com si la cosa tingués, efectivament, arranjament.


Un d'aquests símptomes esperançadors ho posa indiscutiblement Podem. No perquè aquesta coalició hagi evolucionat cap a una convergència amb socialistes o ciutadans, sinó perquè la seva estructura interna està molt tocada amb l'embolic Errejón-Iglesias, que ha afectat greument el seu aparell electoral a mans del primer i del seu home de confiança Sergio Pascual expulsat de males formes de la Secretaria d'organització del col·lectiu podemista. Per entendre'ns; si, ara mateix, Podem es va a unes eleccions anticipades, la formació de Pablo Iglesias no té capacitat per afrontar-les organitzativament, ja que necessita internament el que Monedero ha definit com una refundació o reedició del pacte de Vistalegre per sortir airosa.


Amb aquest panorama intern i a l'espera que les aigües tornin al seu curs, el líder de Podem ha d'intentar guanyar el temps suficient per aclarir el destí de la seva formació i sobretot, portar-la cap a un altre model més estable i segur. Aquesta és una de les claus que explica el per què i fins el com podria arribar-se a un acord per a la formació d'un govern que deixi fora a Mariano Rajoy del poder.


Però hi ha més. L'altra pota del banc infumable per Ciutadans i PSOE que té per nom i cognoms "el dret a decidir", s'està ventilant des de fa diverses setmanes a Catalunya, on Miquel Iceta --sempre Iceta-- i Xavier Domènech, el cervell de EnComúPodem, conversen, llarga i distesament, en el com trobar un camí a aquesta enorme pedra que suposa convocar un referèndum i que no es trenqui la unitat de l'Estat despertant al lleó adormit del nacionalisme espanyol més bel·ligerant i colpista.


Pel que un sap, no van malament les converses, en què també està inclòs un altre tema molt important, com és l'entrada del PSC al govern municipal de Barcelona, que explica la permissivitat en els últims temps dels sociates a les sortides de mare de l'alcaldessa Colau en temes com la prostitució, l'embolic dels hotels i la gestió de l'aigua metropolitana, que tenen molt cabrejats a molts i destacats empresaris que es pregunten de què van els socialistes en aquesta nova etapa de la seva història política.


Si els dos caps pensants de PSC i EnComúPodem es posen d'acord i troben la "pedra filosofal del referèndum", a Madrid hi haurà pacte i aquí, com diuen els nostres majors, després ... glòria, veient com es van a l'atur molts "recomanats" dels partits que havien trobat refugi segur en algunes "grans empreses" catalanes després de sortir de la política, cansades aquestes de tant vaivé desagraït dels dirigents polítics. Veurem a un nombre significatiu de damnificats protestant davant les seus. Temps al temps.


I què més? Doncs, per afegir-los més substància, allò que tant ens expliquen a Madrid en els últims mesos, que els ciutadans no volen altres eleccions i que poden donar-los amb la porta als nassos als que es mostren "incompetents" per resoldre un problema que sí que han sabut arreglar en molts municipis espanyols pobres regidors de poble, com per exemple aquesta setmana passada els de Molina de Segura a Múrcia, on una dona socialista arriba a l'alcaldia gràcies al suport de Ciutadans, Guanyar Molina i Podem. Així de simple i així de fàcil, i més amb l'aplaudiment de la majoria dels veïns que han donat suport a la idea sense que caigués la torre del campanar. L'alcalde popular que portava 21 anys a la butaca ho ha deixat, que ja tocava, i els seus vuit companys de partit s'han anat a l'oposició. Ara mana Donya Esther Clavero del PSOE amb els 15 vots de, repeteixo per si en la Carrera de San Jerónimo no s'han assabentat, PSOE, Ciutadans, Podem i Guanyar Molina. Així pacten les bases. Amén.


Què passa, que els molinenses són més intel·ligents que els seus caps polítics de Madrid? Doncs, pel que sembla, ha de ser això i no que els Sánchez, Iglesias, Rivera i Rajoy tinguin un mandat numantí dels seus votants que els impedeixi entendre entre sí com afirmen.


Així que, amb aquesta última dada en clau electoral els deixo en les seves reflexions, mentre nosaltres vigilem com es van desenvolupant uns esdeveniments que tot just han començat a desenvolupar-se i que prometen grans interpretacions teatrals.



Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH