Fre a la LOMCE al Congrés

|

lomce



El Ple del Congrés dels Diputats donarà aquest dimarts el primer pas, per frenar la implantació de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa.



Serà amb l'admissió a tràmit d'una proposició de llei del PSOE que previsiblement comptarà amb el suport de tots els grups parlamentaris, excepte el del PP.



Es tracta de la primera reforma legislativa que intentarà emprendre el nou arc parlamentari en aquesta legislatura, a través d'un dels 'pilars' que el PP va posar en marxa en els quatre anys anteriors.



Precisament, a mitjans de març, el Senat va rebutjar, gràcies als vots del PP, una altra iniciativa del PSOE en aquest sentit, que va ser recolzada per tota l'oposició.



TÉ COMPLICAT CULMINAR LA SEVA TRAMITACIÓ



Tanmateix, és complicat que la iniciativa de la Cambra Baixa no culmini la seva tramitació, ja que és previsible que els populars, en comptar amb majoria absoluta al Senat, intenten alentir la seva tramitació al màxim --disponen de dos mesos per processar 1 iniciativa--.



Després rebutjar-la, aquesta normativa hauria de tornar al Congrés, on sí podria tramitar-se, sempre que les Corts no s'hagin dissolt aquest mes de maig davant l'absència d'un Govern.



En tot cas des de juliol de 2013 hi ha un compromís parlamentari d'aturar la llei pel que fa canviés la majoria a la cambra baixa. Aquest pacte va ser segellat per totes les formacions polítiques que llavors es trobaven a l'oposició parlamentària, excepte UPyD, Fòrum d'Astúries i UPN, que no van voler sumar-se al compromís.



De fet, els partits que han mostrat la seva ferma disposició a derogar la LOMCE superen ja al Congrés la majoria absoluta necessària (176 escons) per modificar una norma de rang orgànic com la 'Llei Wert', arribant als 227 escons.



Així, han manifestat el seu desig de tombar la 'Llei Wert': PSOE (89 diputats i va signar l'acord), Podem (42), Ciutadans (40), En comú (12), Compromís (9, al pacte), ERC (9, va signar l'acord), Democràcia i Llibertat -antiga CiU, que també va segellar l'acord parlamentari-- (8 diputats), PNB (6, forma part de l'acord), A Marea (6), Esquerra Unida (2, es va sumar a l'acord), EH Bildu (2, també està en el pacte per derogar), Coalició Canària i Nova Canàries (1 cadascuna, dins de l'acord).



SUSPENDRE TOTES LES NORMES EN VIGOR



En concret, la iniciativa que es debatrà dimarts que ve forma part de les primeres iniciatives que els socialistes van presentar a la Cambra després de les eleccions, una proposició de llei que exigeix "la paralització del calendari d'aplicació de la LOMCE i la consegüent suspensió de la entrada en vigor de les normes dictades en el seu desenvolupament que no haguessin tingut encara vigència o aplicació efectiva".



Segons remarca, es tracta del "pas prioritari" per poder començar a reconstruir "un acord comú" entre tota la comunitat educativa, els interlocutors socials i les forces polítiques per aconseguir un sistema educatiu "estable i de qualitat". En ella també es proposa derogar el decret de novembre que regula les característiques generals de les proves d'avaluació final de Primària.



Igualment, estableix que el Govern ha de remetre a la Cambra un projecte de llei bàsica d'educació, que suposi la derogació de la LOMCE, "després de dur a terme un procés de diàleg amb les administracions, comunitat educativa, els interlocutors socials i les forces polítiques , dirigit a aconseguir el màxim consens en un acord polític i social sobre les mesures necessàries per a la millora del sistema educatiu".



"Esperem que compti amb un suport pràcticament unànime, llevat del PP, i que surti endavant el més aviat possible", ha sentenciat Hernando en la roda de premsa.



La llei impulsada per l'exministre José Ignacio Wert es va aprovar al desembre de 2013 amb l'únic vot del PP, i va suposar la reforma de Llei Orgànica d'Educació, aprovada el 2006 amb els socialistes al Govern.



L'Executiu de Mariano Rajoy va argumentar que l'objectiu de la nova normativa, la setena de la democràcia, era "augmentar la qualitat" del sistema educatiu i reduir l'alta taxa d'abandonament escolar primerenc, que a l'inici de la Legislatura se situava en el 26 , 3 per cent, molt per sobre de la mitjana de la Unió Europea.



Sis han estat els recursos presentats davant el Tribunal Constitucional contra la LOMCE: del Grup Parlamentari Socialista al Congrés, del Govern i del Parlament català, així com els executius regionals d'Andalusia, Astúries i Canàries. Tots ells van ser admesos a tràmit, però això no va implicar la paralització de la llei.



ARRENCA EL TERCER TRIMESTRE



Precisament, el tercer trimestre d'aquest curs escolar 2015-2016 ha arrencat aquesta setmana, encara que el desenvolupament de l'avaluació final de Primària que posa en marxa la LOMCE, i prevista per al maig, està en l'aire. Una desena de comunitats autònomes s'oposen a aquestes proves i almenys quatre han recorregut ja el decret que les regula davant del Tribunal Suprem.



Si el PSOE aconsegueix formar Govern, una de les primeres mesures a posar en marxa seria la paralització del calendari d'aplicació de la llei per evitar el desenvolupament d'aquest prova; si es celebren noves eleccions, el curs finalitzaria amb l'actual Govern en funcions, i la prova l'haurien de realitzar-la tots els alumnes de 6è de Primària de totes les comunitats autònomes.



Fonts del Ministeri d'Educació han indicat a Europa Press que les avaluacions "les estableix la llei i cal fer-les". També recorden que en l'última Conferència Sectorial d'Educació, celebrada el passat 13 d'agost, "totes" les comunitats autònomes "van donar el seu vistiplau" al fet que aquesta avaluació es celebri aquest curs escolar 2015-2016.



Més d'una desena de comunitats autònomes van anunciar a finals de 2015 recórrer davant el Tribunal Suprem el decret que regula les característiques de l'avaluació de 6è de Primària aprovat pel Consell de Ministres el passat 20 de novembre. Almenys quatre executius autonòmics --Andalusia, Extremadura, Cantàbria, Astúries-- ja han presentat el seu recurs contenciós-administratiu.



Aquest dilluns 28 de març el Govern canari ha donat llum verda al recurs contra el decret després de presentar un requeriment a l'Estat com a pas previ. Altres administracions --Catalunya, Castella-la Manxa, Comunitat Valenciana, Navarra, Aragó i Balears-- tenen intenció de fer-ho.



A finals de febrer, el Consell de Ministres va aprovar rebutjar el requeriment de la Generalitat de Catalunya sobre l'avaluació de Primària, declarant-se competent per establir-la en aquesta comunitat autònoma, que denunciava invasió competencial per part del Govern de Mariano Rajoy.



L'executiu d'Aragó considera que l'avaluació de Primària és "aliena completament" al sentit orientador de qualsevol prova de diagnòstic i sosté, al contrari que el ministeri, que va ser "clarament rebutjada" per una majoria en l'última Sectorial d'Educació. Extremadura afirma que és un "trastorn" per als centres educatius i una despesa econòmica "extra" per a les arques regionals.



La Comunitat Valenciana alerta que es tracta d'un examen per fer "rànquings discriminatoris" de centres; Astúries assenyala que aquesta avaluació "trenca amb els criteris pedagògics de l'avaluació contínua"; i l'Executiu càntabre adverteix que suposa un "qüestionament" de la tasca del professorat.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH