Molt soroll per no res

Manuel Fernando González

Siguem sincers, tots sabem, o intuïm des de fa molt de temps, que els més rics evadeixen impostos en paradisos fiscals i que el millor dels gestors possibles està en Panamà amb despatxos professionals en diversos llocs del món. Fins i tot els de l'altre costat de la reixa anem coneixent les sortides de capital via Gibraltar o l'Andorra, que són la segona divisió a la Premier d'evasors internacionals, i que després no passa res, o el càstig triga molt a arribar.


Un, que és per naturalesa descregut en els assumptes de governança global perquè entén que cada vegada que algú amagat en un confortable trinxera ens solta dades que mobilitzen la nostra molt trepitjada dignitat, se'ns s'encenguin els ànims i faltin paraules per expressar la indignació que sentim quan el que era una vella i estimada sospita es reflecteix en els titulars més gruixuts dels diaris digitals, sobretot si van acompanyats de noms coneguts i dates borroses.


Però no ens enganyem: el "avui per tu i demà per mi" encara funciona a l'estratosfera del poder, que és on realment es refugien els que veritablement manen, i allà, només en aquest desconegut lloc, hi ha una indetectada solidaritat que fa que cada "tempesta perfecta" que arriba a la gent només serveix per tenir-la entretinguda durant algun temps per després tornar a enganyar-la amb alguna sentència de menor calat i fum, molt de fum, després del qual tornaran a camuflar als vells amics o aliats que avui són víctimes i demà podrien convertir-se en aliats o inesperats botxins.


Diran vostès que aquest periodista s'ha tornat boig i possiblement tinguin raó. Però, la veritat, és que els anys a un li han tornat desconfiat cap a les grans mogudes provocades pels qui sempre "busquen alguna cosa", que per experiència no sol ser el mateix que ens interessa a tots. Està bé que hi hagi moguda i que els mitjans de comunicació, per una vegada, facin honor a la seva obligació social, però no em siguin ingenus i no es creguin que amb el que s'ha publicat i el que queda encara per publicar, els que " amaguen les seves riqueses "per pagar menys desapareixeran de la faç de la terra de forma immediata, o que els que es citen ja com evasors ens van a tornar els diners que han defraudat.


Encara falta molt temps perquè el nou Messies estigui entre nosaltres, i com li va passar a l'anterior hi ha la possibilitat que els que manen ho tornin a crucificar. Així que al món més just i solidari encara li queden encara uns quants segles. Davant d'aquest nou "panamazo" només ens queda exclamar aquella dita tan vell i tan savi: molt soroll per no res, i tant de bo m'hagi d'empassar, més aviat que tard, la frase en qüestió!


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH