Els zombis de la Carrera de Sant Jerònim

Manuel Fernando González

Mentre els papers de Panamà segueixen el seu curs mediàtic, a la Carrera de Sant Jerònim, seu del Congrés dels Diputats, es viuen moments inesborrables per a la nostra memòria col·lectiva. Com vostès bé saben, una nova generació de polítics ha entrat a la casa de tots i passeja pels seus passadissos a la recerca de la baula perduda de la democràcia espanyola. Al seu costat, caminen, de vegades al mateix ritme, vells vampirs del bipartidisme a la recerca d'acabar amb l'escàs alè que ja els queda als nouvinguts, els quals, després d'un parell de debats-suflé han perdut gairebé tota la credibilitat que acabaven d'adquirir a les urnes.


A dia d'avui, cap dels esmentats sap, amb certesa, per què hi és i quant de temps li queda de vida parlamentària. Són diputats que suren en un món d'idees confuses, que els impedeix arribar a acords tangibles i tirar endavant un projecte d'Estat, a través d'un govern estable, que tingui sentit per als seus conciutadans. S'han anat de la nostra realitat i mirant-se els uns als altres amb prou feines es veuen, com si fossin els morts vivents de la pel·lícula de George Romero, disposats a acabar amb tot: la seguretat social, les prestacions socials i fins amb la crisi dels refugiats sirians.


Em diuen els meus amics madrilenys que aquest estat de coses aviat s'acabarà amb el retorn del Messies de Pontevedra, que tornarà amb el Maig florit i les flors a Mariano d'una nova majoria absoluta que aquest cop serà a dos, tot i que, aquest periodista aquest vodevil ho vegi igual de clar que el dels papers de Panamà: amb molt soroll per no res.

Caldrà seguir el desenvolupament dels esdeveniments, sense massa entusiasme i sobretot, vencent el fàstic que ens consumeix. Per cert, si la paraula Panamà ho tradueixen els panamenys com a lloc de peixos i papallones, per què no considerar el nominatiu Congrés com a hàbitat de l'inframón polític on conviuen alguns fantasmes, bastants vampirs i sobretot molts zombis d'antigues ideologies?


Nota de l'autor: Senyories, no se m'enfadin, és una broma, conseqüència directa de la febre que patim uns quants impacients per seguir encara, a dia d'avui, sense un govern que ens administri com a la resta dels nostres congèneres europeus.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH