Puigdemont i la tricolor

Joan Ferran

Va succeir un 14 abr, i no precisament el de 1931. El diputat Carles Puigdemont no era alcalde i, segurament, els seus somnis immediats i ambicions encara no apuntaven cap a la presidència de la Generalitat. El seu era un modest escó al Parlament per la circumscripció de Girona.


Aquell matí primaveral, com cada any per aquestes dates, un grup de vells combatents republicans espanyols van dipositar corones de flors al monument que es troba annex al Parlament català. L'acte tenia lloc, com de costum, en un ambient fraternal i emotiu. Mentrestant, a l'interior de l'hemicicle, les interpel·lacions i mocions es succeïen plàcida i monòtonament. En transcurs de l'ordre del dia li va arribar el torn de pujar a l'estrada a un diputat barceloní per a la defensa d'una moció del PSC sobre les relacions institucionals entre l'ajuntament de la ciutat comtal i la Generalitat. Es va donar la circumstància que el parlamentari en qüestió lluïa a la solapa un discret pin amb la bandera tricolor republicana. El diputat Puigdemont aprofito l'ocasió per ironitzar, via twiter, sobre la 'espanyolitat' del símbol en un intent d'encasellar ideològicament al seu adversari polític. Després d'abandonar la tribuna d'oradors el ponent va ser informat de les jocosidades i bromes del de Girona. Instants després es entaulo una agra discussió virtual en la qual, el socialista li recrimino al nacionalista la falta de respecte i consideració cap a una bandera, i un simbolisme, per la qual havien donat la vida molts ciutadans catalans ...


Aquesta petita batussa va succeir a l'abril de 2011. Han passat cinc anys i avui Puigdemont ja no és un principiant, ni tampoc un diputat de la pila, que pugui permetre el luxe de fer acudits o brometes per enuig de federalistes, autonomistes o unionistes. El passat, passat està; però la recent publicació de llibres, llistes negres i manifestos excloents exigeix de les principals autoritats del país un plus de respecte pedagògic cap al diferent i el divergent. No en va Lluís Rabell va alertar sobre el racisme que ve i Gregorio Morán va disparar contra el neofeixisme lingüístic.


Estic convençut que aquest catorze d'abril de record republicà el president de la Generalitat no trobés en la bandera tricolor -ni en els seus adversaris polítics- motiu d'escarni o cuchufleta sinó consideració i respecte. Amén.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH