La segona volta

Manuel Fernando González

Ja que hem de tornar a visitar de nou el nostre col·legi electoral perquè els actuals "baranes de la cosa parlamentària" no saben com posar-se d'acord, i és tal la supèrbia o la indolència que acompanya els dos principals partits amants de tornar a votar, no estaria de més que les actuals Corts incloguessin entre els seus deures legislatius, perquè el seu treball no hagi resultat estèril, una petita reforma constitucional, en la qual es legisli sobre el que, en molts països --per exemple França, i per què no , la llunyana però germana de sang Perú a la qual gairebé sempre ninguneamos-- ja és una cosa habitual, per la seva utilitat democràtica manifesta: la segona volta electoral.


Anem, que aquests pares de la pàtria ens regalin, almenys, aquesta modesta opció electoral, ja que cobren però que no treballen (perquè treballar no consisteix, en temps de sotsobre, en fer-li la punyeta a l'adversari polític per "més-fastiguejar", fins i tot als teus propis votants), ja que, si ho arriben a fer, amb la rapidesa que Zapatero i Rajoy es van posar d'acord després de "la carta ultimàtum" de la UE per reformar lleu, però significativament la Constitució, aquesta Segona Volta ens donaria als ciutadans l'oportunitat, sí o sí, de formar govern en segona instància, sense haver de dependre de qui han demostrat no saber com resoldre uns pactes de Perogrullo que en el dir populista "a la mà tancada li cridava puny".


Així que, estimats senyors dels partits polítics, siguin honestos i retornin als ciutadans part de la prerrogatives que els hem confiat, i deixin-nos a nosaltres, després d'una primera votació, amb resultats semblants als que tots coneixem i lamentem, poder elegir aquell o aquella que ha de governar-nos en segona volta, sense que els que s'inhibeixen o volen imposar-nos la versió bolivariana de la societat, siguin els que condicionin al qual "nosaltres i només nosaltres" triem per formar govern. Perquè, a la vista del que ha passat, un pot arribar a imaginés com acabaríem en aquest país si avui fos 14 abr i tinguéssim una República en què votar un Cap de l'Estat de consens. A aquest pas, amb semblants dirigents polítics, Felip VI veuria pujar al tron al seu besnéta amb total seguretat i els republicans com jo, ens moriríem amb les ganes de victorejar a un nou Manuel Azaña, i que consti que no em queixo de com ho està fent l'actual monarca.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH