Barcelona sanciona dues societats per desnonar famílies que no van poder pagar el lloguer

|


L'Ajuntament de Barcelona ha imposat les primeres sancions a dues societats immobiliàries que van desnonar per impagament a famílies vulnerables sense oferir-los l'opció de lloguer social.


Es tracta de dues empreses que han incomplert la Llei 24/2015 d'emergència habitacional, per la qual cosa el consistori ha iniciat expedients sancionadors que poden arribar multes d'entre 3.000 i 90.000 euros. A més, ha reubicat a les famílies.


En el cas dels expedients sancionadors per no oferir lloguer social a famílies vulnerables --els dos primers que incoa l'Ajuntament per aquesta raó--, impliquen a la societat Intacsa Integral d'Activitats per no oferir-lo a una família del barri del Carmel, ja la societat Finques Flash per no fer-ho a una altra del barri d'Horta, ha detallat el regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner, en declaracions als periodistes.


Ha destacat que les dues societats van rebre avisos de la regidoria d'habitatge que es tracta de casos d'exclusió social però que van continuar amb els processos, alguna cosa que pensa a què es deu al fet que hi ha "una expectativa que aquesta llei no s'apliqui", després del que ha dit que l'Ajuntament investiga altres 47 casos similars de grans tenidors per no complir la normativa.


Preguntat pels periodistes per la possibilitat que la Llei 24/2015 quedi derogada, Montaner ha destacat que la seguiran aplicant "fins a l'últim moment" i que, si se suspengués, s'hauria de valorar la tramitació de les sancions, que s'han interposat per infracció de la normativa quan està en vigor.


infrahabitatge


La Unitat Contra l'Exclusió Residencial (Ucer), creada fa tres mesos, ha localitzat un cas d'infrahabitatge, en el qual una empresa llogava parts d'una finca a una desena de persones sense complir les condicions d'habitabilitat, davant el que l'Ajuntament ha obert un altre expedient de sanció que pot acabar amb una multa d'entre 90.000 i 900.000 euros.


Aquesta finca, situada al barri de Vilapiscina i Torre Llobeta, estava dividida en diferents espais que funcionaven de forma independent cadascun com un únic habitatge --- per les que es podien pagar lloguers d'entre 400 i 500 euros al mes--, que en alguns casos s'han ubicat a patis interiors i en la teulada afegint murs i sostres de coberta plana.


LAVABO I CUINA JUNTS


La director de la Ucer, Fuenanta Alcalá, ha detallat que es tracta d'un cas de "frau directe, perquè es considerava un habitatge independent cosa que no ho és", i ha explicat que la finca estava subdividida en 10:11 infrahabitatges d'entre 20 i 25 metres quadrats que no complien cap requisit d'habitabilitat de la normativa vigent, segons ella.


"El lavabo estava en contacte directe amb la cuina, sense cap tipus de separació, i això incompleix claríssimament la normativa", ha asseverat Alcalá sobre unes condicions davant les que Montaner s'ha referit com un cas d'amuntegament.


"Que algú es lucri a partir que la gent visqui en condicions inhumanes és molt greu", ha asseverat Montaner, que ha ressaltat que la Ucer ha detectat aquest cas després d'una denúncia de dues persones que vivien a la finca, pel que ha demanat als ciutadans que visquin en situacions similars que alertin a l'administració, cosa que ha dit que preveuen que es pugui fer per Internet en els propers mesos per facilitar els tràmits.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH