Cremar llibres a TV3

Sergio Fidalgo

Dedicat a Empar Moliner i als que els agrada cremar llibres. Aquesta magnífica cançó és de l'enyorat Javier Krahe.


"La foguera"


És un assumpte molt delicat

el de la pena capital,

perquè a més del condemnat,

juga el gust de cadascú.


Empalament, lapidamiento,

immersió, crucifixió,

escorxament, esquarterament,

totes són dignes d'admiració.


Però deixeu-me, ai, que jo prefereixi

la foguera, la foguera, la foguera.

La foguera té què sé jo

que només el té la foguera.


Sé que han provat la seva eficàcia

els cartutxos del gran grup;

la guinda del tret de gràcia

és exclusiva de la paredassa.


La guillotina, per descomptat,

posseeix el chic del que francès,

el cap que cau en el cistell,

ulls i llengua de través.


Però deixeu-me, ai, que jo prefereixi

la foguera, la foguera, la foguera.

La foguera té què sé jo

que només el té la foguera.


No tinc elogis suficients

per a la càmera de gas,

que per grans contingents

ha demostrat ser l'as.


Ni negaré que el balanceig

de la forca una troballa és,

ni el que s'estira el reu

quan ho llasten pels peus.


Però deixeu-me, ai, que jo prefereixi

la foguera, la foguera, la foguera.

La foguera té què sé jo

que només el té la foguera.


Sacsejar amb corrent altern

reconec que no està malament:

la cadira elèctrica és moderna,

americana, funcional.


I sé que anava de meravella

nostre castís garrot vil

parell ajustar-li la gorgera

al bescoll més incivil.


Però deixeu-me, ai, que jo prefereixi

la foguera, la foguera, la foguera.

La foguera té què sé jo

que només el té la foguera.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH