És il·lícit l'ús de societats 'offshore'?

Lluís Basart Serrallonga
Professor col·laborador de la OUC

Són molts els noms que aquests dies estan sortint a la premsa relacionats amb els anomenats "papers de Panamà", l'últim el del ministre d'Indústria, Energia i Turisme José Manuel Soria, qui apareix vinculat a una societat domiciliada en un paradís fiscal.


Una de les preguntes que es fa qualsevol ciutadà al veure tot aquest enrenou mediàtic és ¿és il·legal tenir una societat en un paradís fiscal?


Tenir una societat en un paradís fiscal o en Panamà no suposa "a priori" cap acte il·lícit, ja que està constituïda d'acord amb les lleis d'aquell país, el que és il·lícit és utilitzar-la com a mitjà per cometre un delicte com el blanqueig de capitals o l'evasió fiscal d'impostos, entre d'altres.


I sorgeix una altra pregunta ¿totes les persones o entitats que posseeixen una societat a Panamà les usen amb intencions fraudulentes?


No necessàriament, Panamà és el seu país que ofereix interessants possibilitats de negoci tant a nivell de construcció com en activitats d'oci i turisme.


L'Administració Tributària de fer una àrdua tasca d'investigació


De tota manera, el tenir una societat en un paradís fiscal o en Panamà, encara que no sigui considerat formalment com a tal per Espanya, fa que susciti certa sospita i, és per això que l'Administració Tributària haurà de realitzar una àrdua tasca d'investigació sobre la informació continguda en els denominats "papers de Panamà"; això sí, preservant sempre la presumpció d'innocència, però sent implacable davant de conductes delictives o d'evasió fiscal.


Així doncs, una persona pot haver tingut participació en una societat en un paradís fiscal i haver regularitzat posteriorment la seva situació tributària davant d'Hisenda, amb motiu de la regularització tributària de l'any 2012 per exemple, trobant aquesta societat actualment inactiva; en aquest supòsit no li seria imputable cap acte il·lícit punible.


El que pot haver provocat la dimissió del ministre no ha estat tant el veure relacionat amb alguna societat en un paradís fiscal, ja que ha de gaudir de la presumpció d'innocència com tot ciutadà, sinó les versions contradictòries que s'han manifestat dels fets, que el situen en una posició vulnerable com a membre del Govern.


Una qüestió ètica?


D'altra banda, encara en el supòsit d'utilitzar societats en paradisos fiscals o de baixa tributació sense fins il·lícits, és a dir, buscant únicament l'optimització fiscal a través de determinades estructures internacionals, es planteja l'ètica d'aquestes actuacions que pretenen una baixa o nul·la tributació; atenent al fet que aquestes pràctiques suposen anualment per a Espanya una pèrdua de recaptació molt important, aproximadament uns 8.000 milions d'euros ... ¿Quantes inversions permetria realitzar a l'Estat aquesta xifra?


Quina és la tendència internacional?


Finalment, destacar que des de fa anys els països que integren el G-20 i l'OCDE estan adoptant mesures tendents a eradicar l'elusió fiscal i, al fet que les empreses amb operacions en diverses jurisdiccions, que actuen habitualment a través d'estructures legals, tributin al país on obtenen el benefici.


Això suposa un canvi de concepte en la tributació internacional, i cal adaptar les legislacions internes de cada país i convenis internacionals; aquest és un llarg camí que requereix de consens internacional i una voluntat política ferma dels governs per evitar l'elusió fiscal i, així augmentar la recaptació que permetria disposar de més recursos econòmics al país.


Lluís Basart Serrallonga

Professor Col·laborador del Màster de Fiscalitat de la UOC

Advocat i Soci d'AUREN


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH