La crisi de l'ANC

Carmen P .Flores

Diuen que per fer coses es necessita imaginació i diners. Quan aquest últim falta, s'encenen els llums i la por fa acte de presència. Això és el que li està succeint a l'ANC. Fins abans de les últimes eleccions autonòmiques, tot i la crisi, els diners no era cap problema per a l'entitat "ciutadana", tenia tot el que necessitava ja que li venia de diferents fonts: empresaris, donatius anònims, associacions que al seu torn rebien diners de la Generalitat i del propi govern que presidia Artur Mas. Ara, com deia la cançó "la font s'ha assecat, les margarides estan marcides, des que tu vas marxar -Artur- ploren de pena els lliris...".


L'ANC ja no és el que era i els polítics que l'han utilitzat, no volen que aquesta segueixi tenint el protagonisme que ha tingut en aquest passat recent. Volen controlar-la, que facin el que ells vulguin; titella en mans d'uns pocs. Així de clar i de rotund. La resta, si volen, el emboliquen de romanticisme, però la política no té res de romàntica, agraïda i solidària. No cal oblidar-ho ni per un moment.


Aquest cap de setmana, els socis de l'ANC s'han reunit per representar que estan vius, amb idees, il·lusió i amb plans de cara a l'onze de setembre, la Diada Nacional de Catalunya i trobada dels independentistes per veure com cada any, la presència de la ciutadania en la "manifestació" és més gran. S'han apropiat de la festa de tots els catalans per l'article 25, però, en aquesta ocasió, tenen diversos problemes: la gent s'ha desinflat, no hi ha diners per pagar els costos que generaran els actes i molts ciutadans que s'havien identificat amb el moviment independentista i "espontani" no volen saber res d'aquest. Per tots aquests arguments de pes i algun més, l'ANC no realitzarà un sol acte central, sinó que, aquesta vegada, el repartiran perquè es vegi menys l'absència de gent que no pensa assistir-hi.


Són temps difícils i més quan els diners els ha abandonat, com el desodorant. Sense diners, a alguns se'ls treu fins a la imaginació. Les etapes de bonança econòmica han passat, els "pagans" s'han cansat de gratar la butxaca. Cal buscar recursos en una economia en crisi ...


A això cal afegir-li les guerres internes pel control de l'ANC. Les albaceteñas estan en les butxaques dels instigadors. Cal no perdre de vista que, en aquests mesos on els moviments estan deixant de ser silenciosos i, com sempre, els mitjans de comunicació van a ser utilitzats per enviar missatges uns i altres, l'ambició de control és molt gran en els diferents sectors de l'ANC.


Deia Cristina II, Reina de Suècia, allà pel segle XVII que: "l'ambició sol fer traïdors". Temps al temps ...



Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH