Poders supranacionals

Lilia Cisneros Luján
Periodista Mexicana

La realitat de poders per sobre dels que regeixen internament a les nacions que suposadament estan en la plenitud de la seva democràcia és la sèrie d'esdeveniments a Amèrica Llatina, que tenen com a objecte fonamental no deixar cap empremta de sistemes polític-econòmics que puguin, quan menys, qüestionar i quan mes operar sistemes diferents als emanats del consens de Washington i els diversos tractats de lliure comerç.


A Mèxic per exemple en la basta aprofundiment de l'etapa de desqualificació [1] i sense importar les emocions de pares que han perdut els seus fills, van arribar una sèrie d'"experts internacionals independents" recomanats per la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) que van encoratjar la fantasia de trobar als estudiants vius i van generalitzar la percepció que els mexicans som incapaços de rentar la nostra roba bruta a casa. Dins dels seus indagatòries ¿hi ha alguna cosa vinculat amb les accions del crim organitzat que recluta "a les bones o les dolentes" a joves depauperats? Com s'integra l'ètica de "experts" que cobren a l'erari d'una nació milions de dòlars alhora que desqualifiquen als integrants d'un poder electe democràticament? De debò els nostres professionals de diverses branques del peritatge no estan a l'altura d'altres estrangers? Quants d'ells s'han preparat just en universitats internacionals?


Després d'un any d'intents de desestabilització -com per passar a l'etapa de enfrentamiento- se'ls avisa a aquests "experts" que el dia del nen expira el seu mandat -es va acabar el vint diria el vulgo- i han de lliurar conclusions; què els fa més mal ¿el tancament dels seus ingressos multimilionaris, l'exhibició del seu joc no molt net o la destinació dels 43 estudiants? Qui subsidia el treball de OSC que enuncien la defensa dels drets humans, alhora que desqualifiquen sense proposar més alternatives de seguir gastant en la seva infraestructura i els seus experts?


Sent innegable una realitat de corrupció i impunitat -que per cert no és monopoli de Mèxic- les propostes al bot no necessàriament són eficaços. Recordo fa anys, diversos grups de comunicadors que al crit de "ni un més", ens vam manifestar en el monument a la revolució exigint seguretat per als professionals de "la tecla" com es deia en el passat. Alguns dels dirigents, van suggerir que les desaparicions i homicidis de periodistes, deixessin de ser delictes de l'àmbit local i es concentressin en la PGR. Als que encara vam ser educats en coneixement de l'autonomia dels estats, el pacte federal i altres coses que semblen haver mort, no només ens van mirar com vells dignes d'un espai d'antiguitats sinó ens van aïllar ja més de dos sexennis de distància pregunto: ¿ han disminuït aquests lamentables fets, per haver una secció especial a la CNDH o per haver-li carregat més xamba a la PGR i saturar la burocràcia dels jutjats? Que segueix? ¿Han de ser les instàncies internacionals les que es facin càrrec dels nostres processos de justícia? De debò el grau d'immaduresa de la societat mexicana dóna perquè ens tractin com imberbes i incapaços? L'intent d'amarratge de navalles en contra de l'PGR i la CNDH [2], són part d'un ressentiment personal, tenen suport d'investigació o són refregits d'opinions no qualificades? L'advocat que ha cridat pollosos als seus "defensats" insisteix que els "pulcres" són els de les instàncies internacionals ¿se'ls cridarà a aquests pares i "dirigents" malinchistas? No han valorat aquests greengófilos la gran aportació cultural d'una jove adolescent de tot just 13 anys -Malitzin- que va saber fer de la seva tragèdia una oportunitat per als seus pobles colonitzats?


Però aquesta tragèdia de entreguisme -avui els bancs, les empreses, les platges, les fronteres etc. són ja de estrangers- no és privativa de Mèxic. El que veiem al Brasil i l'Argentina ens ensenya, que quan el governant no se cenyeix als interessos dels poders supra nacionals, aquests poden patrocinar tota mena de moviments -encara que no siguin de primaveres àrabs- que els permetin canviar de dirigents als quals ells miren com gerents de les seves empreses neoliberals. Davant la impossibilitat de demostrar actes de corrupció en contra de Roussseff o Cristina Fernández, l'aparell supra nacional, les aïlla no difon les seves postures, amaga la realitat d'un cop d'estat [3] en contra de la primera i de simple i pur desprestigi contra les actuacions de la segona. ¿Així és com compleixen els enunciats internacionals de protecció de drets de les dones? Qui és pitjor, el delinqüent de tota mena d'il·lícits -persones, drogues, armes, rentat etc.- que li enriqueix o els empresaris disposats a sobre facturar, corrompre parlamentaris i autoritats mitjanes i covards que treuen la castanya amb la mà del gat? Quan van aprendre aquests traïdors a la humanitat a fer ús de les tàctiques populars per sacrificar als seus "enemics"?


Què es requereix perquè les masses comprenguin la hipocresia dels acusadors de Dilma, de Cristina, Evo, i tots els mexicans que en essència té com a major delicte el fet de no haver complert els capritxos i demandes dels homes més rics del món?




[1] Des de fa dècades he sostingut que l'estratègia favorita dels poders imperialistes, més que la invasió o la guerra es constreny a: desqualificar, enfrontar i finalment substituir.


[2] La diputada Araceli Damián (Bruna), integrant de la comissió especial, ha exposat que les policies d'Iguala i de Cocula no van actuar motu propi, i la CNDH va demostrar que la PGR no ha implementat una investigació profunda.


[3] Des de 2011, Dilma va començar accions de "neteja" en els organismes públics. Els que avui li fan la guerra des del parlament tenien tractes criminals amb FUMES i alguna cosa similar va passar amb li ministeri del Transport i la seva còmplices al Senat.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH