A voltes amb el dèficit públic

Alejandro de Diego Gómez

Secretari d'Administració Local.

Amb la presentació del dèficit públic s'ha desfermat una guerra de retrets entre el Govern i les comunitats autònomes, quan no és la primera vegada que s'incompleix l'objectiu però si la primera que s'intenta posar remei, encara que hagi hagut de ser amb un Govern en funcions, remetent sengles cartes que han aixecat ampolles.


Una d'aquestes cartes tenia per objecte recordar a Andalusia, Cantàbria, Castella i Lleó, Madrid i València que no estan remetent la informació sobre el control del seu deute financer i dels períodes de pagament a proveïdors, el que no és una opció sinó una obligació legal. Una altra va ser remesa a totes, excepte a Galícia, Canàries, La Rioja, Navarra i el País Basc, amb el requeriment que, davant l'incompliment de l'objectiu de dèficit, aprovessin en 15 dies la no disponibilitat de crèdits per a corregir-ho, amb les reaccions que coneixem.


Una altra carta, remesa al març de 2015 a totes les comunitats excepte les de règim foral, Astúries, Balears, Canàries, Castella-la Manxa i la Rioja, els sol·licitava informació sobre les mesures per contenir la desviació del deute financer i donar compliment a l' període de pagament a proveïdors, contestant totes menys Aragó i Extremadura. Sis mesos després, i en seguir aquestes superant el termini màxim de pagament a proveïdors, se'ls va sol·licitar novament l'adopció de les mesures previstes legalment. Doncs bé, davant la insistència en la situació, fa uns dies es va enviar l'última carta anunciant-los la retenció de fons per pagar directament als seus proveïdors, amb la resposta des d'aquestes comunitats que hem escoltat però de les que no hem sentit ni una sola justificació d'aquest comportament, a la meva manera de veure, gravíssim.


Donem-li també un cop d'ull a l'evolució del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) i al comportament d'algunes comunitats adherides. Aquest fons es va crear el 2012 i suposa la concessió de préstecs per l'Estat a les autonomies perquè facin front als seus compromisos en dos vessants: el deute financer i el pagament als seus proveïdors a canvi d'elaborar un pla d'ajust per corregir la desviació del dèficit. Aquest fons ha tingut continuïtat fins avui dia i al mateix s'han anat sumant comunitats i donant de baixa d'altres, però vaig a referir-me a les 8 que es repeteixen: Andalusia, Balears, Canàries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Catalunya, Múrcia i València. el seu deute financer al final dels 4 anys liquidats ha augmentat en un 38,4%, no sé si per venciments amb diferents terminis d'amortització o perquè s'ha incrementat el seu deute, i per tant el seu volum de despesa, en aquest cas s'haurien incomplert els seus plans d'ajust, com sembla indicar el que cap d'elles complís els seus objectius de dèficit durant tot aquest període, encara que sense conseqüències.


I què ha passat amb el pagament als seus proveïdors? Doncs que el deute també ha anat creixent any rere any fins a suposar el 2015 el doble que la que tenien en començar el FLA el 2012. Això només pot tenir dues causes: o bé són incapaços de fer front al pagament als seus propis proveïdors, la qual cosa ja no seria un problema conjuntural que pugui pal·liar amb un fons de liquiditat sinó que estaríem davant d'un problema estructural, i per tant de molt més calat; o bé no s'han destinat els fons rebuts a fi per al qual ho van ser, en aquest cas estaríem davant d'una situació gravíssima que ha de ser aclarida suficientment, tant per elles com pel Ministeri d'Hisenda.


Des 2012 i fins al primer trimestre d'aquest any a través del FLA s'han injectat a les comunitats autònomes uns 98 mil milions d'èuros, el que suposa que aquestes han pogut alliberar dels seus pressupostos una quantitat similar per a altres fins. ¿Què haurien fet si seguíssim com abans de 2012, sense FLA? I no obstant això ara, quan es parla de contenir la despesa, de seguida surten amb l'educació, la sanitat i els serveis socials. ¿Segur que no tenen altres àrees en què ficar la tisora ?. Jo crec que per poc que revisem trobaríem algunes.


El urgent és que, independentment de com s'hagi de fer el repartiment de l'objectiu de dèficit, els responsables d'aquesta situació, les comunitats autònomes per activa i el Ministeri d'Hisenda per passiva, es deixin de demagògia, posin peu a paret i exerceixin la responsabilitat que se'ls suposa, reconduint i llançant llum a la destinació i aplicació d'uns fons públics sempre sumits en certa foscor, fins al punt que, entre unes i altre, estan convertint en un fons de finançament per a unes quantes el que en realitat és un fons de liquiditat per a comunitats en dificultats.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH