REALMENT CREIEM I VOLEM L'ESTAT DEL BENESTAR?

|

Crec que una gran majoria de ciutadans, vol viure i mantenir l'Estat del Benestar. Malgrat les seves deficiències i mancances, que hi son i cal corregir, en el marc del mon global i interconnectat en que vivim, no hi volem renunciar, no s'entreveuen ni molt menys, millors alternatives en altres llocs.


Compartirem aquesta afirmació, i donarem tot el suport a que tothom pugui gaudir de Educació, Sanitat, i unes Rendes mínimes (via Treball, Pensió o Assistencial, segons correspongui).


Fa pocs dies, i en el referit a un cas concret lligat a la Sanitat, els medis de comunicació es feien ressò de dades de la Seguretat Social, segons les quals 4 de cada 10 baixes, calia que fossin revisades.


Fàcilment estarem d'acord que un pacient que defensi els seus interessos ho compartirem, però que abusi de la situació no ho avalarem. En termes equivalents, mereix la nostra complaença, el metge que exerceix amb uns criteris professionals, i no el que es deixa portar per altres ítems o referents. Però que calgui revisar el 40 % de les baixes, es clar que algo esta passant i no hauria de succeir.


Tots o una gran majoria, creiem i volem l'Estat del Benestar, però precisament per això, es imprescindible que sigui viable, i es desenvolupi en el sí de la nostra realitat, en un marc global i interdependent.


No n'abusem, en tant que es el millor que hi ha, no ens carreguem l'Estat del Benestar, per interès propi, de tots i cadascun, també dels nostres més propers i dels que no ho son tant. I per les actuals i més properes generacions.


Però això només pot ser una realitat, si la Ètica i la Responsabilitat Social, son un compromís de tots i cadascú, a nivell personal i de tot tipus d'Ens i Organitzacions. Si el que domina es l'egoisme indiscriminat, la evasió de responsabilitats i obligacions, i el vetllar sols pels interessos personals o del petit grup, estem matant l'Estat del Benestar, i com ja s'ha dit en alguna ocasió, alguns podran parlar del "Estat que bé que si està", però que sens dubte te una data de caducitat molt propera, es insostenible i inassolible per tots sense excepcions.


Preocupem-nos doncs, que aquesta Ètica i Responsabilitat Social, siguin plenes de contingut, i ho transpirem en totes les nostres actuacions. Es la millor recepta, per viure més bé.


Josep Mª Raventós

Llicenciat en Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials per la Universitat de Barcelona. Màster en Formació de Consellers Científics de Gestió (EAE). Doctor en Administració i Direcció d'Empreses per la Universitat Ramon Llull. Analista en Aplicacions Científiques per la Universitat de Barcelona. Desenvolupa bàsicament la seva activitat i coneixements en els àmbits de la Consultoria Estratègica, Gestió Gerencial, Recursos Humans i Desenvolupament d'Organitzacions, i Projectes Singulars.

1 Comentaris

1

Molt bon article.hauria de tenir més difusió.

escrit per pepe 28/abr/16    00:39 h.

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH