Els comunistes cubans

Manuel Fernando González

Arribat el moment del relleu generacional, als comunistes cubans no els ha tremolat el pols i han decidit que els octogenaris que van fer i van guanyar per la força de les armes el poder a l'illa continuïn en els seus càrrecs, com si això de la Revolució hagués estat el conte de la lletera però sense que al final es trenqués el càntir.


Per tot això, els germans Castro hauran superat el rècord en longevitat autoritària de Francisco Franco, el dictador llatí per antonomàsia, portant fins i tot fins a les últimes conseqüències allò tan franquista que tot quedarà "lligat i ben lligat", per molts anys i sense transició que valgui.


Als joves que en el seu dia admirem la "romàntica imatge" del Che Guevara i dels seus companys de lluita a Sierra Maestra se'ns ha quedat cara de tontos quan a "l'última oportunitat" que tenien els germaníssims d'anar-se'n a casa i obrir el règim a la dissidència l'han menyspreat olímpicament ensenyant-los als cubans "la mòmia de Fidel", mentre que el seu alter ego, Raúl, feia de Joe Rigoli televisiu pronunciant la inequívoca sentència del "jo segueixo", ni més ni menys que amb 85 tacs, que seran 90 quan convoqui, si segueix viu, el 8è Congrés del Partit Comunista de Cuba. Pren ja!


Davant aquest despropòsit, un es pregunta quines han estat les raons que ha tingut Obama per obrir de nou a Cuba al món capitalista, quan no s'espera que aquest règim marxista-leninista faci res perquè l'oposició es faci visible a l'Assemblea cubana, encara només sigui per protestar, i que aquest comunisme prehistòric vulgui, com a màxim, esdevenir un calc de l'economia xinesa, obrint-se al lliure mercat, però mantenint el poder governatiu, judicial i legislatiu de manera inflexible i definitiva.


Resumint que és gerundi: els de la meva generació ens hem equivocat amb els Castro de manera palmària i recurrent. I si a dia d'avui no ho reconeixem, ens mereixem passar a la història com "els ximples de la revolució", que si va estar bé per acabar amb el corrupte Batista, a partir d'aquí va deixar de tenir sentit, ja que aquesta "pàtria o mort "es va transformar per als cubans a l'exili de milers d'ells, inclòs el d'Ernesto Guevara, que es va immolar abans que el camarada barbut acabés amb ell i, el que és pitjor, va portar amb si l'enterrament en vida de la democràcia i dels drets més elementals de diverses generacions de cubans. O sigui, que vostès perdonin.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH