Les 46 reclamacions de Puigdemont a Rajoy

|



El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha lliurat al president del Govern en funcions, Mariano Rajoy, un document amb 46 reclamacions durant la reunió que han mantingut a La Moncloa.


La primera d'elles és la celebració d'un referèndum vinculant a Catalunya que doni "resposta política a un mandat democràtic".


El document --que supera els 23 punts del que va lliurar el seu antecessor Artur Mas a Rajoy a l'estiu de 2014 - inclou mesures sobre polítiques socials, política fiscal i financera i un ampli capítol sobre el que el dirigent català s'anomena "incompliments" de l'Estat amb Catalunya, invasió de competències autonòmiques "i interferències en l'acció de govern".


Els punts del document queden englobats en la relació entre Catalunya i la resta d'Espanya; la garantia dels drets socials; els incompliments de l'Estat amb Catalunya, invasió de competències i interferències en l'acció de Govern, i la necessitat d'evitar la judicialització de la política.


MANDAT DEMOCRÀTIC


Com a primer punt, Puigdemont ha demanat una resposta política a un mandat democràtic, respectant la voluntat expressada pels catalans en les eleccions del 27 de setembre: "És obligació, per tant, dels demòcrates buscar les vies de negociació i diàleg que possibilitin donar sortida a les aspiracions democràtiques de la majoria ".


En matèria de garanties de drets socials, Puigdemont ha demanat abordar el dèficit estructural de finançament del sistema públic de salut, i ha retret al Govern haver pres "decisions que han incrementat la despesa o impugnat mesures que haurien contribuït a ajustar-lo", com la taxa sobre l'expedició de recepta mèdica.


Sobre una assistència sanitària universal bàsica, ha recordat que la Generalitat ha intentat oferir-la aportant 170 milions d'euros per donar cobertura a col·lectius que el Govern exclou; també ha criticat la reducció del finançament en polítiques socials en els últims quatre anys; el finançament insuficient de la llei de dependència; i la impugnació de la llei d'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica.


El president català també ha criticat els fons econòmics destinats a les polítiques actives d'ocupació; ha acusat el Govern d'haver reduït les ajudes destinades a centres especials de treball (CET); veu menyspreu al paper de Catalunya en el disseny de reubicació de refugiats --sobre els quals la Generalitat té competència exclusiva--; ha deplorat haver anul·lat el Fons d'Asil, Migració i Integració, així com haver reduït el programa de Desenvolupament Rural (PDR).


POLÍTICA FISCAL I FINANCERA


En matèria de política fiscal i financera, el document considera "desproporcionada i injusta" la distribució del dèficit 2016; lamenta l'evolució de la despesa pública, que fa necessari que les autonomies disposin de més recursos; titlla de discriminatori el model de finançament per a Catalunya; censura la limitació de mesures tributàries per incrementar ingressos recorrent davant del TC la majoria d'impostos aprovats per la Generalitat, i retreu les dificultats d'accés al crèdit.


Pel que fa a incompliments de l'Estat amb Catalunya, assenyala el necessari respecte al model d'escola catalana; l'incompliment del Govern pel que fa a beques universitàries; la descentralització del 0,7% de l'IRPF per a fins socials; i la invasió de competències de les lleis del tercer sector i del voluntariat.


També deplora la centralització del Fons d'Ajuda Europeu per a les Persones més Desafavorides (FEAD), el incompliment en la gestió descentralitzada de subvencions en matèria d'immigració; el no abonament per part del Govern de les taxes judicials recaptades; l'impediment del desplegament del Consell de Justícia de Catalunya; un desfasament del finançament de la policia de Catalunya-Mossos d'Esquadra, i la inversió a Catalunya en els pressupostos generals de l'Estat "molt lluny" del pes de Catalunya al PIB estatal.


Veu també ignorància cap a la disposició addicional tercera de l'Estatut, els projectes pendents al voltant del Corredor del Mediterrani i altres inversions prioritàries; el traspàs pendent de la xarxa de Rodalies i Regionals; la falta d'autonomia en el model de gestió centralitzada de ports i aeroports, i el "greu risc" que suposa el Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre.


També critica l'intent de recentralització que suposa la Llei de garantia d'unitat de mercat (LGUM), la restricció de competències que significa l'impacte de la reforma del sector elèctric a la indústria, i el buidatge de competències catalanes en matèria de comerç.


Subratlla qüestions com l'acció exterior de la Generalitat amb recursos d'inconstitucionalitat, la dificultat en el vot dels residents a l'exterior; la invasió de competències en la llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL); els incompliments en matèria cultural en el finançament d'equipaments, i l'incompliment en la devolució definitiva dels 'papers de Salamanca'.


El text també critica la impugnació de la llei catalana de professions de l'esport; el canvi de criteri respecte a la deduïbilitat de l'IVA de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA); la pèrdua d'un múltiplex de la CCMA; la conflictivitat institucional per vulneració de competències, i els traspassos pendents, completament aturats des de 2011.


Finalment, el document demana evitar la judicialització de la política a través del respecte a l'autonomia local i als seus càrrecs electes abandonant la persecució per part de la Delegació del Govern contra consistoris i municipis que han manifestat el seu suport a decisions aprovades al Parlament.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH